Terra Alta
El Poble Vell de Corbera
Testimoni mut de la violència
Fonts consultades
- Hemeroteca Diari de Tarragona
- Informació pròpia diarideguerra.com
Si algun poble simbolitza el dolor provocat per la batalla de l’Ebre, aquest poble és Corbera d’Ebre. Ubicat dalt d’un turó, en el centre del front de guerra, avui els carrers i cases en runes del Poble Vell són un testimoni mut de la violència i de les brutals conseqüències de la guerra.
Corbera d’Ebre posseïa el 1938 una població propera als 2.500 habitants. Abans de l’inici de la batalla de l’Ebre, abans que l’aviació alemanya i l’artilleria de Franco devastessin el poble, tres de cada quatre veïns havien abandonat la seva llar, s’havien desplaçat darrera les línies franquistes, en direcció a Caspe, o s’havien amagat en masos propers al poble. El matí del 26 de juliol de 1938, soldats de la XIII Brigada Internacional de la 35 Divisió republicana entraven a Corbera d’Ebre després de breus combats amb les forces franquistes que la defensaven.
Els dies 25, 26, 27 i 28 de juliol Corbera fou bombardejada per la Legió Còndor alemanya. El 15 d'agost, un terç de les vivendes havien patit els efectes de les bombes. La situació es va tornar dramàtica el setembre arran de l'atac massiu de l'artilleria franquista durant una de les contraofensives que pretenien trencar la línia republicana. Els republicans van mantenir el poble fins el 4 de setembre quan va tornar a caure en mans de l’exèrcit franquista. Durant aquest període, el poble fou arrasat.
Un cop acabada la guerra, i a mesura que va anar augmentar la degradació del poble vell, els veïns es van traslladar poc a poc a la part baixa del poble, al voltant de la carretera N-420. D’aquesta manera, i a excepció d’altres pobles de la zona que van ser completament reconstruïts, les runes de desenes de cases abandonades del poble vell es van convertir en un símbol de la batalla.
El conjunt va estar declarat Lloc Històric protegit per la Generalitat de Catalunya l’any 1992. Ha esdevingut un monument a la Pau i lloc de visita obligada per a qui vulgui conèixer els desastres de la guerra.
L’edifici més característic del Poble Vell és l’església de Sant Pere i la plaça que hi ha al seu davant. Des d’aquesta plaça es pot contemplar una magnífica panoràmica de les serres de Cavalls i Pàndols, una dels principals escenaris de la batalla de l’Ebre.
L’Abecedari de Llibertat
L’any 1995, un grup de persones van instal·lar al Poble Vell l’Abecedari de la Llibertat, un conjunt de 28 obres artístiques, la majoria escultures, que pretenen fomentar els valors de la pau, la justícia i la repulsa de les guerres i les confrontacions bèl·liques. Dos anys més tard, diversos escriptors i poetes van escriure un text que acompanyava cada una de les escultures.
El Testimoni
Extracte d’un article d’Andreu Caralt al Diari de Tarragona el 20 d’agost de 2007 amb diversos membres del Patronat del Poble Vell de Corbera d’Ebre sobre la situació del poble durant la batalla de l’Ebre.
Abans de la guerra civil, a Corbera d'Ebre hi vivien 2.000 persones, el doble que a l'actualitat. Durant la seva primera ocupació per part de Franco a l'abril de 1938, molts veïns, compromesos amb la causa republicana, van fugir a l'altra banda de l'Ebre. Al juliol, i amb l'inici de la batalla de l'Ebre, un altre grup de veïns ho va fer en direcció a Casp, lluny del front. Els dies 25, 26, 27 i 28 de juliol Corbera fou bombardejada per l'aviació alemanya. «Els veïns que encara hi vivien es refugiaren a les masies», explica al Diari el membre del Patronat del Poble Vell, Juan Antonio. «I els que no ho podien fer, nens i vells, s'amagaven com podien dins el poble», afegeix. El 15 d'agost, un terç de les vivendes havien patit els efectes de les bombes.
La situació es tornaria dramàtica al setembre, arran de l'atac massiu de l'artilleria franquista durant la contraofensiva per trencar la línia republicana. Els veïns, un cop silenciats els fusells, van tornar al seu poble. «Misèria, gana, malalties, cases ensorrades i cadàvers que no es van retirar fins a dos anys després», apunta el membre del Patronat, Joaquim Clua. «Els camps de conreu estaven sembrats de projectils, i la gent, per sobreviure, va haver 'd'anar a la metralla', és a dir, a recollir-ne el que podien per vendre-ho com a ferro». «Els nens es vestien amb roba dels soldats i com a sandàlies utilitzaven les seves cartutxeres», afegeix.
Els veïns, en definitiva, van tornar a les seves cases mig ensorrades, però també se'n van construir de noves, a la carretera, en el que avui és el centre del nucli urbà.
Els dies 25, 26, 27 i 28 de juliol Corbera fou bombardejada per la Legió Còndor alemanya. El 15 d'agost, un terç de les vivendes havien patit els efectes de les bombes. La situació es va tornar dramàtica el setembre arran de l'atac massiu de l'artilleria franquista durant una de les contraofensives que pretenien trencar la línia republicana. Els republicans van mantenir el poble fins el 4 de setembre quan va tornar a caure en mans de l’exèrcit franquista. Durant aquest període, el poble fou arrasat.
Un cop acabada la guerra, i a mesura que va anar augmentar la degradació del poble vell, els veïns es van traslladar poc a poc a la part baixa del poble, al voltant de la carretera N-420. D’aquesta manera, i a excepció d’altres pobles de la zona que van ser completament reconstruïts, les runes de desenes de cases abandonades del poble vell es van convertir en un símbol de la batalla.
El conjunt va estar declarat Lloc Històric protegit per la Generalitat de Catalunya l’any 1992. Ha esdevingut un monument a la Pau i lloc de visita obligada per a qui vulgui conèixer els desastres de la guerra.
L’edifici més característic del Poble Vell és l’església de Sant Pere i la plaça que hi ha al seu davant. Des d’aquesta plaça es pot contemplar una magnífica panoràmica de les serres de Cavalls i Pàndols, una dels principals escenaris de la batalla de l’Ebre.
L’Abecedari de Llibertat
L’any 1995, un grup de persones van instal·lar al Poble Vell l’Abecedari de la Llibertat, un conjunt de 28 obres artístiques, la majoria escultures, que pretenen fomentar els valors de la pau, la justícia i la repulsa de les guerres i les confrontacions bèl·liques. Dos anys més tard, diversos escriptors i poetes van escriure un text que acompanyava cada una de les escultures.
El Testimoni
Extracte d’un article d’Andreu Caralt al Diari de Tarragona el 20 d’agost de 2007 amb diversos membres del Patronat del Poble Vell de Corbera d’Ebre sobre la situació del poble durant la batalla de l’Ebre.
Abans de la guerra civil, a Corbera d'Ebre hi vivien 2.000 persones, el doble que a l'actualitat. Durant la seva primera ocupació per part de Franco a l'abril de 1938, molts veïns, compromesos amb la causa republicana, van fugir a l'altra banda de l'Ebre. Al juliol, i amb l'inici de la batalla de l'Ebre, un altre grup de veïns ho va fer en direcció a Casp, lluny del front. Els dies 25, 26, 27 i 28 de juliol Corbera fou bombardejada per l'aviació alemanya. «Els veïns que encara hi vivien es refugiaren a les masies», explica al Diari el membre del Patronat del Poble Vell, Juan Antonio. «I els que no ho podien fer, nens i vells, s'amagaven com podien dins el poble», afegeix. El 15 d'agost, un terç de les vivendes havien patit els efectes de les bombes.
La situació es tornaria dramàtica al setembre, arran de l'atac massiu de l'artilleria franquista durant la contraofensiva per trencar la línia republicana. Els veïns, un cop silenciats els fusells, van tornar al seu poble. «Misèria, gana, malalties, cases ensorrades i cadàvers que no es van retirar fins a dos anys després», apunta el membre del Patronat, Joaquim Clua. «Els camps de conreu estaven sembrats de projectils, i la gent, per sobreviure, va haver 'd'anar a la metralla', és a dir, a recollir-ne el que podien per vendre-ho com a ferro». «Els nens es vestien amb roba dels soldats i com a sandàlies utilitzaven les seves cartutxeres», afegeix.
Els veïns, en definitiva, van tornar a les seves cases mig ensorrades, però també se'n van construir de noves, a la carretera, en el que avui és el centre del nucli urbà.
