Dos dels principals líders anarquistes catalans i espanyols, Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso, són recordats al cementeri de Montjuïc on s'han erigit dues tombes en la seva memòria, a l'interior de les quals no hi ha les seves restes. El conjunt, de fet,esta format per tres làpides, la corresponents a Durruti i Ascaso i una tercera en record a Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog llibertari afusellat l'any 1909.

El conjunt de tres tombes està presidit per una làpida vertical amb la següent inscripció: '!Ferrer!, !Ascaso!, !Durruti!. Simbolizan y nos recuerdan a tantos anonimos que dieron sus vidas por los ideales de libertad y justicia social'. Sobre la tomba de Durruti s'hi pot llegir la frase 'Nosotros llevamos un mundo nuevo en nuestros corazones". La tomba d'Ascaso recorda que morí durant l'atac a la caserna de les Drassanes el 20 de juliol de 1936, l'endemà de la sublevació militar a Barcelona.

Les restes d'Ascaso van ser inhumades el 21 de juliol de 1936 a Montjuïc en el nínxol de lloguer 3.344. El 8 de març de 1940, en plena postguerra, les restes restes van ser traslladades a l'ossari general. Pel que fa a Durruti, el multitudinari enterrament va recórrer la part baixa de Barcelona el 22 de novembre de 1936. La crònica de l'esdeveniment del diari La Vanguardia apunta que el destí del fèretre de Durruti era la tomba menor número 69 de la via de Juan Bautista, propietat municipal i situada dins el cementiri de Montjuïc, a l'espera de la construcció d'un panteó on serien enterrats de manera definitiva Durruti i Ascaso. Ara bé, segons la mateix crònica, i sota una intensa pluja, un cop la comitiva arribà al seu destí es van adonar que no coincidien les mesures de la tomba amb el fèretre. Davant d'això, es va decidir col·locar de manera temporal el cos de Durruti en un panteó de la Via Jaume del mateix cementiri.

Mausoleu desmantellat
Un any després, el diari oficial del sindicat anarquista CNT Solidaridad Obrera reportava la inauguració del mausoleu amb les tombes de Durruti, Ascaso i Ferrer i Guàrdia. A l'acte hi va intervenir, entre d'altres, el llavors ministre de Justície de la República i líder anarquista, Juan Garcia Oliver, que pronuncià un poderós discurs sobre la lluita revolucionària.

Sembla ser, que amb l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona a l'hivern de 1939, el mausoleu fou desmantellat i es van esborrar els noms dels morts. A partir de llavors es prohibí deixar-hi flors o records. Pel que fa a les restes de Durruti, es desconeix amb exactitud el seu destí. De fet, el 15 de juliol de 1947 la seva tomba de la via de Juan Bautista fou adquirida per una altre persona

Sigui com sigui, amb l'arribada de la democràcia del memòria d'aquests líders anarquista s'anà recuperant. Actualment, les tres tombes formen part de l'itinerari històric pel cementiri de Montjuïc. I és que tot i no haver-hi les restes físiques dels anarquistes, les tombes són objecte de devoció pels seguidors d'aquesta ideologia, que hi celebren esdeveniments i hi dipositen flors i banderes.

Monument de la CNT al fossar de la Pedrera
L'empremta del sindicat anarquista també és present al Fossar de la Pedrera, després que el 18 de juny de 2011 la CNT erigí un monument en memòria dels 'companys i companyes assassinades pel feixisme'. La inauguració del monument fou l'acte final del programa de celebracions en motiu del centenari de la història del sindicat. El monument simbolitza un xiprer escapçat que vol dignificat tots els morts enterrats de manera anònima per la causa anarquista. L'escultura està envoltada de xiprers de la seva mateixa alçada i està inspirada en les columnes del memorial dels immolats situades a l'entrada del recinte del fossar. A la base del monument hi ha una gran inscripció: 'Als homes i dones de la CNT que van morir en la conquesta de la llibertat i per la revolució social'.