El castell de Montjuïc és un dels espais històrics de la Guerra Civil més rellevants de la ciutat de Barcelona. Construida al segle XVIII sobre un turó del mateix nom que domina la ciutat, aquesta gran fortalesa fou utilitzada entre 1936 i 1938 pels republicans com a presó i lloc d’afusellament de presoners del bàndol franquista. El dia 26 de gener de 1939, Franco conquerí el castell, que fou utilitzat pels mateixos usos. Per al poble català, la fortalesa recorda una de les pàgines més negres de la història del país, l’afussellament del president de la Generalitat, Lluis Companys, el 15 d’octubre de 1940, per part del règim franquista.

Des de 1963 i fins el 2009, el castell va acollir un museu militar. Actualment, és un espai obert al públic d’accés lliure on es recorda, de manera especial, el destí tràgic de Companys. L’Ajuntament de Barcelona vol convertir el castell, entre altres, en un espai de memòria on es relati la història de la fortificació i un centre internacional de la pau, un espai per a la formació i el diàleg sobre la resolució dels conflictes. L’estat de conversació del castell és magnífic. Es conserven en molt bon estat diverses enormes peces d’artilleria.

Al patí del castell s’alça un faristol que relata l’estada del president. Companys fou detingut el 13 d’agost de 1940 per la Gestapo a La Baule, població francesa ocupada pels nazis, a instàncies del govern franquista. Va arribar a Madrid el 29 d’agost, on fou tancat i torturat a les dependències policials de la Dirección General de Seguridad. Franco decideix el seu trasllat a Barcelona el 3 d’octubre. Empresonat a Montjuïc, Companys ocupa el departament del capella castrense, idèntica a la dels altres oficials o sergents de la guarnició,amb taula, llit, lavabó i vàter. El mateix dia que el president arriba al castell, el
capità general ordena que si li obri procediment sumaríssim. El règim franquista el condemna a mort.

A les 06.20 hores del 15 d’octubre, Companys es conduit al fossat de Santa Eulàlia del castell. S’acomiada dels seus acompanyants, camina fins el mur, mira sense vacil•lar l’escamot d’execució i crida ‘Per Catalunya’. Tot seguit, l’escamot obeeix la consigna ‘apunten y fuego’ i afussellen Companys. L’oficial es va acostar al cos i va disparar diversos tretsde gràcia. El cadàver fou traslladar al cementiri de Montjuïc, on les seves germanes havien comprat un nínxol per evitar l’enterrament en una fossa comuna. A l’any 1985, les seves restes van ser traslladades al mausoleu del Fossar de la Pedrera, a la mateixa Barcelona, on descansen més de 2.000 persones executades en els primers mesos i anys de la postguerra. Un faristol ubicat a l’alçada del fossar de Santa Eulàlia relata els últims instants de la vida del president republicà.

A la mateixa paret on fou afusellat, el partit on milità, Esquerra Republicana de Catalunya, col·locà una placa commemorativa en el seu record i a “tots els immolats per les llibertats de Catalunya”. No fou fins a l’any 2005, 65 anys després de l’afussellament, que la Generalitat de Catalunya aixecà un monòlit davant el mur per a recordar la memòria del president.

El bàndol republicà també va cometre nombrsos afusellaments al castell de Montjuïc. Destaca l’execució a l’agost de 1936 del màxims responsables de l’alçament franquista a Barcelona, els generals Goded i Fernández Burriel. Entre els mesos de desembre de 1937 i 1938 van ser executades a Montjuïc 173 persones. Aquests fets no són recordats al castell.