A un 500 metres de la carretera de Cervera a Agramunt, concretament al quilòmetre 8, es localitzen les restes del camp d'aviació de l'Aranyó, també conegut com de Cervera, construït pel bàndol republicà a la comarca catalana de la Segarrra. Situat en terres dels termes d'Hostafrancs i Concabella, el camp va adscriure's al tercer sector de la Regió Aèria catalana, que integrava el Principat i una part de l'Aragó. Les obres van iniciar-se el 1937 i van durat uns set o vuit mesos. En les tasques hi van participar gent de la comarca, però també molts refugiats de guerra. L'aeròdrom tenia planta irregular i tres pistes, de 200 metres d'ample i d'entre 835 i 1.050 metres de llargada.

Al sud i centrades respecte les pistes hi havia les dependències pel comandament i serveis de la tropa, i probablement els hangars. Constava de tres edificis d'uns 3,5 metres d'alçada, estació radiotelegràfica i, davant seu, el refugi principal soterrat a nou metres de profunditat amb capacitat per a 130 persones. L'edifici ubicat en el centre del conjunt acollia el menjador, la cuina i el rebost, a més de sis dutxes, cinc lavabos i cinc latrines en la seva part posterior. Un segon edifici separat del primer acollia el dormitori amb una xemeneia en el centre, i el tercer edifici s'utilitzava d'oficines. Actualment són visibles les restes de l'edifici principal amb diversos elements de la cuina i la planta del menjador. L'element més destacat, sens dubte, és el refugi rehabilitat recentment situat davant les restes dels edificis del camp. Les dues boques d'entrada han estat reconstruïdes per l'empresa Cat Patrimoni seguint les pautes constructives de l'exèrcit popular. Les seves dimensions farien pensar en un aeròdrom important, preparat per a tota mena d'aparells, per bé que el paper que tingué fou molt secundari. 

L'activitat de l'aeròdrom es va reduir als mesos d'abril, maig i potser juny i agost de 1938, sobretot els dies 1,2 i 3 d'abril coincidint amb l'ocupació de Lleida i Balaguer per part de l'exèrcit de Franco. El 20 de gener de 1939, després de l'ocupació per part de les tropes de Franco, l'aeròdrom fou incorporat, juntament amb el de Bellpuig, a la xarxa d'aeròdroms d'aviació rebel per als darrers dies d'ofensiva sobre Catalunya.

El camp d'Aranyó fou classificat com a aeròdrom eventuals dins la xarxa de petits aeròdroms construïts per tot el territori, i que es classificaven segons la seva importància entre permanents, semipermanents, eventuals i també aeròdroms trampa.

La visita a l'indret és lliure. Les dues portes d'entrada al refugi estan tancades amb cadenat.