El Merengue Un atac frustrat Bookmark and Share
Fonts consultades
- Direcció General de la Memòria Democràtica
- Hemeroteca Diari Segre
- Hemeroteca El País
- Informació pròpia diarideguerra.com

‘Vinga nois, que això ens ho menjarem com si fos un ‘merengue’’. Amb aquestes paraules, un oficial republicà esperonà els seus soldats abans d’iniciar l’atac sobre una cota molt ben defensada per les tropes franquistes del V Cos d’Exèrcit d’Aragó del general Moscardó. Entre els dies 22 i 28 de maig de 1938, soldats de la 27 Divisió del XVIII Cos d’Exèrcit de la República, van iniciar una ofensiva per expulsar els franquistes del cap de pont de Balaguer. Un cap de pont és el terreny que ocupa un exèrcit en territori enemic per protegir un accés (pont) i s’hi acumulen forces. En la majoria de casos, s’utilitza coma punt d’inici d’una ofensiva a gran escala.

Durant set dies, les forces comandades per José del Barrio van atacar la cota, anomenada fins llavors El Tossal de Deu, una i altre vegada sense èxit. Fou una lluita ferotge amb centenars de morts. Algun dia es van arribar a comptabilitzar fins a 300 morts. Bona part dels soldats republicans morts eren membres de la mítica ‘Lleva del Biberó’, nois de 17 i 18 anys que havien estat allistats només dos mesos abans de l’ofensiva. El balanç de víctimes global es va situar en 2.000 baixes entre morts i ferits.

L’atac fou un fracàs total. L’anomenat front del Segre quedà estabilitzat fins el 28 de desembre de 1938, quan les tropes franquistes van trencar la línia de defensa republicana per avançar cap a l’interior de Catalunya.

Situat al municipi de Camarasa, a la comarca de la Noguera (província de Lleida); el Merengue es va convertir l’any 2006 en un dels espais del front del Segre que la Generalitat de Catalunya decidí recuperar i senyalitzar.

Avui, l’espai és de molt fàcil accés des de la carretera C-13. A l’alçada d’un complex de pistes esportives a peu de carretera, neix un camí que condueix fins el turó. Un petit aparcament permet deixar el vehicle a pocs metres del cim. La cota ha recuperat el traçat de les línies trinxeres, algunes d’elles, rehabilitades amb sacs de sorra. També són visitables els aguaits de la tropa i els nius d’ametralladora. En un lateral de la cota, la Lliga de Catalunya de Mutilats i Vídues de la Guerra d’Espanya 1936-1939 instal•là l’any 1985 un monòlit de pedra amb la llegenda ‘Recordem-ho sempre perquè mai més no torni a succeir”.