Diari de Guerra.-El cementiri de Lleida és un dels principals espais vinculats a la guerra civil dignificats pel govern d'esquerres de la Generalitat durant els seus set anys de mandat, entre el 2003 i el 2010. Fou precisament, setmanes abans de finalitzar el seu moment, a l'octubre de 2010, quan s'inaugurà la dignificació de les diverses fosses comunes existents a l'indret. L'actuació projectada per l'Ajuntament de Lleida, el Memorial Democràtic de la Generalitat i la Universitat de Lleida, consta de diverses actuacions de senyalització i dignificació:

1.Víctimes del terror revolucionari.-Fossa amb bona part de les víctimes del terror revolucionari entre 1936 i 1938 al departament de Sant Josep del cementiri. Bona part de les més de 500 víctimes documentades van ser enterrades en aquesta fossa. La majoria eren de la ciutat de Lleida, tot i que també van ser-hi afusellats veïns de localitats properes i militars o sacerdots d'altres punts de l'Estat. Després de la guerra, les autoritats franquistes van desenvolupar una intensa política de memòria i homenatge als seus màrtirs: l'any 1941 es va inaugurar un monument format per un obelisc amb una gran creu a la tàpia on van tenir lloc aquests afusellaments i el 1954 un gran mausoleu sobre la fossa presidida per una enorme creu horitzontal. Al 2010 es va afegir unes plaques al terra envoltant el gran mausoleu on es poden llegir el nom de les centenars de víctimes documentades

Una cartellera explica que el moment més tràgic va ser l'estiu i la tardor de 1936, però també es van produir morts durant l'any 1937 i 1938. En les primeres setmanes van haver assassinats en ple carrer, en camins i cunetes. En un mes es van produir quatre execucions massives d'empresonats: al camp escolar, al camp de Mart i dos al cementiri.

2.-Víctimes dels bombardeigs aeris.-Al costat de la fossa de les víctimes del terror revolucionari, al mateix departament de Sant Josep. n'hi ha una segona que acull una part destacada de les víctimes del bombardeig franquista el 2 de novembre de 1937 sobre Lleida. D'aquesta acció en van resultar uns 250 morts, entre ells una cinquantena de víctimes procedents de les aules del Liceu Escolar. Entre el 27 de març de 1938 i l'ocupació franquista, la ciutat tornaria a patir una nova sèrie de bombardejos que van produir fins a 400 noves víctimes. En aquesta fossa també s'erigí al 2010 un monòlit en record de les víctimes dels bombardeigs dels anys 37 i 38.

3.-Víctimes de la repressió franquista.- Fossa amb les víctimes de la repressió franquista al departament de Sant Miquel. L'actuació del Memorial Democràtic fou la construcció d'un mur amb 500 noms gravats i els seus municipis de procedència. Un faristol explica que a primers de gener de 1939, completada l'ocupació de la ciutat de Lleida, soldats i civils víctimes de les adversitats de postguerra i de la repressió franquista, van començar a ser enterrats en les diverses fosses comunes obertes al cementiri municipal. A la tàpia de l'originari departament de Sant Cristòfol del cementiri, van ser afusellades (entre 1939 i 1945) centenars de persones, sotmeses a consell de guerra per haver-se significat en favor de la República. En aquesta fossa, plena de creus i làpides de represaliats pel franquisme, sobresurt el monòlit dedicat a 11 veïns del poble de l'Albagés assassinats el 1939 i 1940.

4.-Víctimes civils i militars dels dos bàndols.-A costat mateix de la fossa amb les víctimes del franquisme n'hi havia una quarta, al mateix departament de Sant Miquel, la gran fossa militar que va acollir centenars de soldats dels dos exèrcits, morts al front o per ferides. L'any 1965, després de les exhumacions realitzades per traslladar 502 despulles al Valle de los Caídos, en compliment de les ordres de Franco, l'espai va esdevenir una zona verda que persisteix avui dia. En aquesta zona verda el 2010 es va erigir un monòlit que recorda des d'avui les víctimes civils i militars dels dos bàndols.

5.-Víctimes als camps nazis.- En una zona separada de les anteriors del gran cementiri de Lleida s'aixeca un últim monòlit dedicat als morts al camp de concentració nazi de Mauthansen i altres camps nazis. Al monòlit hi ha el nom esculpit de 14 persones.