Durant els primers dies de guerra al front del Pallars, el poble d’Isona va quedar pràcticament abandonat i fou ocupat per les companyies de soldats republicans destacades a la zona. Durant els nou mesos que van durar els enfrontaments (abril de 1938 – gener de 1939) la vila va formar part de la mateixa línia de front, per la qual cosa va patir de manera significativa els efectes dels combats.

Poc mesos després de finalitzar la guerra civil, en un informe d’octubre de 1939 l’estat de la població era el següent:
‘Pueblo que se encuentra junto lo que fue la cabeza de puente de Tremp, al pie de la sierra Comiols, es uno de los pueblos de la província en los que más se han dejado sentir los efectos destructivos de la guerra; fue durante 9 meses objetivo preferente de la artillería, situado casi en la misma línea de fuego, a pocos centenares de metros de la misma. La casi totalidad de sus casas están en ruinas, la mayoría de ellas total (...)’

Els bombardeigs d’artilleria pràcticament havien destruït el centre urbà; un 75% de les edificacions van quedar enrunades o bé va ser necessari acabar d’enfonsar-les i reconstruir-les.

A l’agost de 1940, va intervenir la Dirección General de Regiones Devastadas, un organisme creat per la dictadura franquista que volia donar resposta al problema de les destruccions causades per la guerra. La presència de mà d’obra reclusa va ser molt escassa i la major part dels obrers eren isonencs i treballadors de Regiones Devastadas. El conjunt d’edificis construïts a Isona durant 15 anys resta, en gran part, encara dempeus i en ús, fet que diferencia molt l’arquitectura d’Isona amb la tradició constructiva pròpia de la zona.

L’Ajuntament d’Isona i la Generalitat de Catalunya ha creat un itinerari pels principals edificis de la reconstrucció del poble. Els plafons informatius expliquen i mostren amb fotografies com eren els edificis abans de la guerra, com van quedar destruïts durant el conflicte i com Regiones Devastadas els va refer.

Destaca sobre la resta l’edifici de l’ajuntament, construit de forma majestuosa en un lloc preeminent de la plaça del Bisbe Badia. La gran torre i la balconada que es poden contemplar a la façana són elements visibles de la nova arquitectura ‘imperial‘ que definí les obres de l’estat franquista. Després de la guerra, l’antiga plaça Bisbe Badia tenia tres dels seus fronts pràcticament ensorrats. Un cop desenrunada la zona, nasqué al bell mig del poble una gran explanada amb bones condicions per a albergar el nou centre de la vila. Així, a banda de la casa consistorial, es va construir l’edifici de la rectoria, al costat de l’ajuntament, i un conjunt de 13 habitatges destinades a agricultors.

Un dels altres construccions singulars, a banda de l’escola municipal i l’església, és el dipòsit construit per l’organisme franquista per tal de fer arribar l’aigua a les diferents vivendes. En l’actualitat aquest element ha esdevingut una clara referència visual del poble d’Isona.

Al poble d’Isona són poques les restes visibles de l’intens bombardeig d’artilleria que patí la vila. Destaca, en aquest sentit, una vivenda ubicada a la plaça de l’Asumpció, davant de la plaça de l’església, amb impactes de metralla a la seva façana.

L’ajuntament ‘imperial’

Execució de l’obra: abril de 1948-juliol 1951
Arquitecte: Gabino Lagarriga
Cost de l’obra: 812.566, 62 pessetes

L’edifici que albergava l’ajuntament republicà d’Isona va veure’s greument afectat per la guerra. Per aquest motiu la Dirección General de Regiones Devastadas considerà necessari edificar un nou ajuntament. L’edifici, construit majestuosament al centre del poble, ocupava el terreny de tres cases afectades per la guerra, que van ser expropiades. Va ser projectat seguint el model definit per a localitats de menys de 1.000 habitants i es va inuagurar el 9 de juliol de 1951.

La façana principal és una bona mostra de l’arquitectura franquista anomenada ‘imperial’; la balconada sostinguda per mènsules de pedra, la gran porta d’entrada configurada per un arc de mig punt i la torre adossada sobresortint de la línia de façana, són característiques comunes en les cases consistorials de l’època.
L’interior de l’edifici albergava un garatge, un magatzem pels serveis municipals, un calabós, el despatx del jutge, l’arxiu municipal, el despatx de l’alcalde i del secretari, un despatx pels regidors i la secretaria per l’atenció al públic, entre d’altres dependències. Totes les estances principals comptaven amb una llar de foc per escalfar-les.

(Text extret del plafó col·locat a la plaça Bisba Badia)