Diari de Guerra.- El búnquer de Punta Mabrera, situat a la platja de San Cristòfol, és una de les dues construccions defensives senyalitzades al municipi de Vilanova i la Geltrú, a la regió del Penedès (Barcelona). Durant la Guerra Civil, la ciutat va comptar amb nombroses posicions defensives utilitzades per vigilar la costa davant d'un hipotètic desembarcament de forces franquistes. Les construccions més habituals eren nius de metralladora d'un tres metres de llargada per 1,5 metres d'amplada amb una entrada lateral i dues espitlleres amples per on poder fer foc de metralladora davant d'un grup nombrós de soldats enemics, com podia ser el cas d'un desembarcament.

El búnquer de Punta Mabrera, construït en formigó armat i planxes de ferro, era força resistent i donava una certa protecció als seus ocupants. De forma quadrangular i acabat amb una tronera semicircular, compta amb dues obertures o espitlleres per on poder obrir foc a cada costat, però força centrades. Una paret lateral protegeix la seva entrada i, per poder camuflar-ho amb l'entorn i no ser detectat per l'aviació franquista, es van enganxar roques al sostre. Aquest niu de metralladora, juntament amb un altre idèntic situat davant del Far, protegia la platja de Sant Cristòfol en cas d'un hipotètic desembarcament.

La construcció ha estat senyalitzada amb un panell del Memorial Democràtic però resta abandonat, ple de pintades, brut i en avançat estat de degradació. L'interior del búnquer acumula brossa i és utilitzat com a urinari.

Ruta de Defensa de Costes
Actualment forta part de la Ruta de Defensa de Costes, un dels itineraris pels espais de la Guerra Civil adequats a la regió del Penedès. Aquest itinerari inclou altres búnquers als municipis de Sitges, el búnquer Primera Roca de Vilanova i la Geltrú, dos búnquers a Cubelles i dos més al municipi del Vendrell, a la platja de les Madrigueres i a la platja del Francàs.

Durant la Guerra Civil, arran del bombardeig del creuer franquista Canarias a la població de Roses l'octubre de 1936, les costes catalanes es fortificaren, ja que temien un possible desembarcament de les tropes franquistes. A partir d'aquest fet la costa esdevingué front de guerra i començà el procés de militarització, consistent en un primer moment a artillar el litoral i realitzar construccions defensives. S'instal·laren bateries a diferents punts de la costa catalana per protegir tot el litoral, però aquestes bateries, majoritàriament, tenien molt poc valor militar, ja que eren peces desfasades, en molts casos amb més de cinquanta anys d'antiguitat. Tot i així, a principis de 1937, s'havien instal·lat un total de 120 peces d'artilleria, repartides entre una trentena de bateries, però a mesura que avançà el conflicte aquest nombre de peces i bateries anaren disminuint davant la manca d'armament que tenia l'exèrcit republicà. A principis de 1937, quan ja feia sis mesos que durava la Guerra Civil, s'inicià la construcció de diverses obres de fortificació, com nius de metralladores i búnquers, a determinades zones de les costes penedesenques.

L'itinerari complet passa per diverses poblacions costaneres de les comarques del Garraf i el Baix Penedès: Sitges (amb Vallcarca i el Garraf), Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Calafell i el Vendrell. En termes generals, s'han recuperat i senyalitzat diferents vestigis per explicar la tasca realitzada en la rereguarda republicana per defensar-se d'un hipotètic atac per mar de l'exèrcit franquista. Es poden veure nius de metralladora amb senyals explicatius a Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles i el Vendrell, i la ruta també incorpora una sèrie de cartelleres amb informació general sobre la Guerra Civil i els elements i les estratègies defensives que creà el Govern republicà, a Sitges, Vilanova i la Geltrú i Calafell.