La tomba de Pau Casals Un català universal Bookmark and Share
Fonts consultades
- Informació pròpia diarideguerra.com

Diari de Guerra.-L’il·lustre violoncel·lista català, Pau Casals (1876-1973), està enterrat al cementiri del Vendrell, municipi de la costa catalana. Exiliat a França arran de la conquesta franquista de Catalunya, Casals a banda d’un dels músics més rellevants del segle XX fou un dels personatges públics que més van ajudar a milers i milers d’exiliats que van creuar la frontera a corre-cuita el gener de 1939 gràcies a una activa campanya d’ajut als refugiats espanyols.

El 9 de novembre de 1979, sis anys després de la seva mort (22/10/1973) i de la del dictador Francisco Franco el 1975, les seves despulles van ser traslladades a Catalunya, on reposen avui dia al cementiri del Vendrell. La seva tomba és un lloc de peregrinatge per a molts que recorden el seu llegat, musical, polític i humà. Cada any, el dia 22 d’octubre, les autoritats i associacions locals commemoren la seva mort amb una ofrena floral.

El prestigiós pianista i amic de Casals, Eugene Istomín (1925-2003), va voler ser enterrat al costat del seu metre. La última muller de Casals, Marta Montañez (1936), es va casar amb Istomin dos anys més tard de la defunció del mestre català.

Els 12 soldats republicans de la fossa comuna
Dins el recinte del cementiri hi ha dos punts més de memòria vinculats amb la Guerra Civil. En primer lloc, un monument erigit a tots els veïns morts a conseqüència de la guerra civil i, en segon lloc, una placa memorial en reconeixement als 12 soldats republicans enterrats en una fossa comuna ubicada en un dels passadissos del cementiri.

Hi ha dues plaques, una català i l’altre en castellà, que recorda a les següents persones. El capità d’Estat Major, Mario Mayot Calva (Sant Julià de Loira (Andorra)), el major Rafael González de Castro (Sant Sebastià), el sargent Francisco Mondejar Pastor (Molins de Segura (Múrcia)), el caporal Juan Peñalver Montero (Los Santos de la Humosa (Madrid)), el caporal Francisco Jorquera Navarrete (Villacarrillo (Jaén)), el caporal Antonio Ramos Travé (Demesas Viejas (Granada)), i els soldats José Pallarés Caidull (Huesca), Juan Bautista Llinares Félix (Fortaleny (València),Ramón Alentorn Jové (Cervià de les Garrigues (Lleida), José Vives Calones (Torrepacheco (Múrcia), Oscar Carbonell Krakamps (Milan (Itàlia)) i José Garcia Font.