El 22 de setembre de 2006 es va inaugurar l'escultura en record a les víctimes de la matança de Badajoz, l'assassinat massiu de milers de persones perpetrat per les tropes de l'exèrcit sublevat. L'obra s'ubica a les portes del Palacio de Congresos de Badajoz 'Manuel Rojas', espai on es trobava l'antiga plaça de toros abans del seu enderrocament ordenat l'any 2002. La plaça de toros es va convertir en camp de concentració improvisat on milers de persones van ser detingudes i moltes d'elles assassinades els dies següents en punts diversos de la ciutat.

L'escultura, d'acer inoxidable, està format per un conjunt de tubs en forma de rosa que gràcies a la incidència del sol projecta una flor en record a les víctimes. Entre els dies 14 i 17 d'agost l'ombra es reflectirà dins els límits de l'escultura i durant la resta de l'any fora de l'estructura. El dia 14 d'agost es commemora la matança de Badajoz.

Malgrat la seva intencionalitat, l'Associación para la Recuperación de la Memoria Histórica de Extremadura (Armhex) ha reclamat la col·locació d'un cartell explicatiu que relati el seu significat ni els detalls de la matança.

L'artista
Blanca Muñoz és una artista madrilenya que va estudiar Belles Arts a la Universitat Complutense de Madrid, on es va llicenciar l'any 1988. Ha estudiat a Roma i Mèxic i va completar la seva formació a Londres, on va entrar en contacte amb les tècniques d'estampació digital. La seva obra ha estat present a ARCO ininterrompudament des de 1997.

La matança
Les tropes del comandant sublevat Juan Yagüe van protagonitzat els dies 14 i 15 d'agost de 1936 la tristament celebre matança o massacre de Badajoz, un dels episodis més sagnants de la repressió exercida pels franquistes durant la guerra civil. El mateix dia 14, Yagüe ordenà el confinament de tots els detinguts -la majoria civils- a la plaça de toros, després de conquerir la ciutat, una operació clau per a facilitar l'avançament de les seves tropes en direcció a Madrid. Aquest espai, enderrocat l'any 2002, s'utilitzà, segons la majoria de les versions, més com a espai de concentració dels presoners que no pas com a lloc d'execucions massives. Segons testimonis d'alguns supervivents, els afusellaments es produïen en grups de 20 a diversos zones de la ciutat, i després es traslladaven els cadàvers en camions a l'antic cementiri, on eren incinerats i posteriorment dipositats en fosses comunes. Entre els represaliats es trobaven homes i dones afectes a la República, obrers, camperols, militars que van participar en la batalla per a defensar la ciutat, autoritats locals o simples sospitosos. L'alcalde Sinforiano Madroñero i el diputat Nicolás de Pablo, socialistes ambdós, van ser afusellats el 20 d'agost després de ser capturats a Portugal on havien fugit des de la seva ciutat. Hi ha molta controvèrsia sobre la xifra total de persones assassinades però la majoria d'estudis la situen entre 2.000 i 4.000 persones.