Parc de memòria Torre del Mar El genocidi de la carretera d'Almería Bookmark and Share
Fonts consultades
- Informació pròpia diarideguerra.com

El poble malagueny de Torre del Mar, dins el municipi de Vélez-Málaga, va inaugurar el 9 de febrer de 2007 un Parc de la Memòria en record a les milers de víctimes, sobretot civils, que van ser bombardejats per les tropes franquistes durant l'evacuació a peu de la ciutat de Málaga per la carretera Málaga-Almería. 

El parc de la memòria es va dissenyar en diverses fases per a provocar successives inauguracions en motiu de l'aniversari de la matança. Així, el parc disposa de mobiliari urbà, vegetació formada quasi en exclusiva per ametllers i plantes mediterrànies, i sobretot un seguit de plaques de ferro on apareixen gravats els noms de les víctimes localitzades i les firmes dels supervivents escrites en la seva pròpia cal·ligrafia. Una de les plaques es va inaugurar el 2007 sense gravar amb la idea de continuar incorporant noms en els anys posteriors. El parc és obra de l'artista Rogelio López Cuenca. L'autor va desestimar la idea inicial de fer un monòlit o una placa i va proposar la realització del parc, un lloc de trobada per a que les persones que van perdre a familiars hi poguessin anar i descansar. El parc de la memòria està situat al costat de l'estació d'autobusos de Torre del Mar, darrera de l'edifici de la Mancomunitat de Municipis de La Axarquía.

La Diputació de Málaga inicià la tasca de recuperació de la memòria històrica de l'anomenat 'genocidi de la carretera d'Almería' des de 2004, després de l'aprovació d'una moció presentada per Izquierda Unida on s'adquiria el compromís de treballar en la investiga i divulgació de l'episodi i a finançar un monument -el parc de la memòria- per honrar el record de les milers de víctimes.

Un mínim de 5.000 víctimes

Més de la meitat de la població de la ciutat de Màlaga inclosos milers de refugiats procedents de Còrdova, Sevilla i el nord de la província de Màlaga, fou evacuada el 7 de febrer de 1937 per ordre de les autoritats republicanes en direcció a Almeria, ciutat encara controlada pel Govern legal republicà. Entre 60.000 i 100.000 persones, la majoria civils, van iniciar l'èxode a través d'una carretera on van trobar fam, confusió i cansament. Durant el trajecte per la carretera de més de 200 quilòmetres de longitud que serpenteja la costa, la riuada de gent va patir constants bombardejos i tirotejos per part de les tropes nacionals, auxiliades per unitats dels exèrcits alemany i italià. Van ser atacats per tancs italians i bombardejats per avions i vaixells. Es calcula que hi va haver un mínim de 5.000 víctimes mortals, a més de ferits, nens perduts i famílies disgregades. En la fugida, de la qual el cirurgià canadenc Norman Bethune va deixar un testimoni fotogràfic.

Tot i la magnitud de la tragèdia, les autoritats d'un i altre bàndol van preferir silenciar els fets, fins que, 67 anys després, diversos supervivents es van dirigir a l'Asociación Foro por la Memoria, que sol·licita al grup d'IU a la Diputació la promociói d'una moció per a trencar el silenci.