El fort de Sant Cristóbal va ser un dels principals centres de la repressió franquista a la ciutat de Pamplona. Ubicat sobre la ciutat, dalt del monte Ezcaba, fou construït entre 1872 i 1919 i entre 1934 i 1945 fou utilitzat com a penal militar pels franquistes. L'impressionant recinte fou clausurat després de les eleccions de febrer de 1936 quan es va decretat la amnistia general però el mes de juny fou reobert pels mateixos republicans. Els militars sublevats la van utilitzar a partir de l'estiu de 1936 com a presó militar. Pocs mesos després d'iniciada la guerra civil acollia ja a 2.000 presos, la majoria d'elles navarresos i també ciutadans de La Rioja. Entre 1934 i 1945, data del tancament del penal, consta la mort de 305 presos per motius diverses. També es sospita d'execucions al principi de la guerra i d'un número aproximat de 200 desapareguts durant el conflicte, que no consten als arxius i que en la seva majoria van ser assassinats

La fuga de San Cristóbal
L'episodi més tràgic que va viure el fort va ser la massiva fuga de presos el 22 de maig de 1938. En aquell moment hi havia 2.487 persones recloses, en la seva majoria dirigents polítics i sindicals, i militants revolucionaris i republicans. Tots ells eren tractats de forma inhumana amb nombroses pallisses, fam extrema i massiva presència de polls.  La fuga fou preparada per una trentena de presos que en una ràpida operació van aconseguir prendre el poder al fort. Un soldat i un pres falangista van córrer muntanya avall per advertir de la fuga. Tot i així es van fugar un total de 795 presos. Anaven mal vestits i mal calçats, desnodrits, amb escassos fusells i sense un pla de fugida. 595 presos van ser capturats, 207 van ser assassinats i només tres van poder escapar i arribar fins a França.

Les organitzacions sobre memòria històrica Txinparta y la Asociación de Familiares de Fusilados, Asesinados y Desaparecidos en Navarra en 1936 organitzen en els últims anys actes de commemoració de la fuga on hi participen familiars dels presos i on assisteixen centenars de persones. Les entitats reclamen, entre altres, la possiblitat de poder visitar amb normalitat el fort.

Edifici protegit
L'any 2001 l'edifici propietat del Ministeri de Defensa fou declarat Bé d'Interès Cultural. Ara bé,no te ús militar, està tancat al públic en estat d'abandonament. El partit polític Nafarroa Bai va proposar l'abril 2011 convertir el fort en una museu de la memòria històrica.

Des de setembre de 2007, la Sociedad de Estudios Aranzadi, la Sociedad Cultural Txinparta i l'associació de Familiares de Fusilados de Navarra han iniciat un procés d'exhumació dels cadàvers en una zona propera al fort. Les restes humanes trobades tenien a l'alçada dels genolls una botella amb les dades personals de la persona morta en el seu interior, raó per la qual l'indret s'ha anomenat el cementiri de les botelles.