La Plaza mayor de Salamanca, una joia barroca de rellevància mundial, conserva un medalló dedicat al dictador Francisco Franco en un dels quatre extrems de la plaça, al pavelló dedicat als reis. La plaça disposa d'un total de 89 medallons on apareixen reis i personatges destacats de la història d'Espanya i de Salamanca.

El medalló fou esculpit l'any 1937 en plena Guerra Civil i durant els últims anys ha estat objecte d'encesa polèmica entre els partits d'esquerres que han reclamat amb insistència la seva retirada i el conservador Partit Popular que ha rebutjat aquestes peticions i ha optat per mantenir-lo. A banda, el medalló ha patit nombrosos actes vandàlics, des de tapar-lo fins a pintar-lo amb els colors de la bandera republicana. L'associació Salamanca Memoria y Justicia va reclamar el mes de juliol de 2011 al nou alcalde de Salamanca, el popular Alfonso Fernández Mañueco, la retirada del medalló, 'el símbol franquista per excel·lència a la ciutat'. L'alcalde replicà que traslladarà l'assumpte a la Comissió Territorial de Patrimoni.

La Plaza Mayor fou construïda entre 1729 i 1755 per dos membres de la família Churriguera. De planta quadrada, disposa de 88 arcs, 247 balcons, i acull entre altres l'ajuntament de la ciutat. El 1935, va ser declarat Monument Nacional, per ser la plaça major "més decorada, proporcionada i harmònica de totes les de la seva època". L'any 1973 fou considerada monument històric-artístic i el 1988, l'existència de la plaça juntament amb la ciutat universitària de Salamanca van ser claus per a que la ciutat aconseguís la declaració de Ciutat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, declaració que qualifica la plaça com a monument barroc per excel·lència.

El 19 de juliol de 1936, dos dies després de l'inici de la sublevació a Melilla, es va llegir el primer ban de declaració de l'estat de guerra, signat pel general Saliquet, que finalitzava amb un 'Viva España', àmpliament respòs pels ciutadans presents a l'espai. La plaça va acollir en els mesos següents manifestacions de recolzament als militars sublevats, actes patriòtics dels falangistes i actes de recepció dels ambaixadors de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista, entre d'altres.