Madrid

La capital d'Espanya i el seu entorn fou el principal camp de batalla i objectiu militar de la Guerra Civil. L'Exercit franquista lluità durant quasi tres anys per conquerir la ciutat i les forces republicans van protagonitzar una defensa heroica de la mateixa. Avui encara són nombroses les restes que evoquen aquell període i la posterior glorificació de la guerra per part dels vencedors. L'edifici de la Telefónica, els búnquers dels Parc de l'Oest, el Parc de la Montaña, el Museo Centro Sofía o el Museo del Aire de Cuatro Vientos són espais de visita obligada. El règim franquista, a més, va erigir diversos edificis i monuments representatius dels anys de la postguerra, entre els que destaca l'Arc de la Victoria erigit per Franco per commemorar la seva victòria. Tot i la seva extraordinària importància, Madrid no compta amb un Museu de la Guerra Civil ni del Front de Madrid.

Parque de la Montaña Assalt i matança a la Caserna Bookmark and Share
Fonts consultades
- Informació pròpia diarideguerra.com

Diari de Guerra (A.Caralt) .-La ciutat de Madrid conserva dos espais d'homenatge al centenars de soldats alçats i falangistes morts durant l'assalt de la Caserna de la Montaña, el 20 de juliol de 1936. El primer i de major rellevància és el monument erigit en record als caiguts situat entre els carrers Ferraz i Pintor Rosales, a l'entrada del parc de la de la Montaña on es va erigir la caserna avui desapareguda. El segon espai és el panteó en el seu record conservat al cementiri madrileny de l'Almudena, una tomba situada al costat d'un memorial als Caiguts de la División Azul i un tercer a diversos pilots de la Legió Còndor.

La presa de la Caserna de la Montaña per part dels milicians republicans va significar el fracàs de l'alçament a la capital d'Espanya i va vaticinar la ferocitat de la llarga guerra civil que enfrontaria als dos bàndols.

El 19 de juliol de 1938, el general Fanjul, encarregat de l'alçament a la ciutat, entra de paisà en la Caserna de la Montaña amb l'objectiu de declarar l'estat de guerra a Madrid. La caserna era la seu del Regiment d'Infanteria número 4, un regiment de Zapadores Minadores, el Grup d'Enllumenat i armament essencial per al control de la ciutat, entre ells 50.000 forrellats necessaris per armar els fusells dels altres casernes. En total, uns 1.200 homes. Alguns oficials inciten a la tropa a mantenir-se fidel al govern republicà però la majoria seria favorable a l'alçament.

Un grup d'uns 500 falangistes i monàrquics aconsegueixen traslladar-se la tarda del mateix dia a la caserna per sumar esforços davant una prevista operació mentre que el Govern Republicà havia reclamat sense èxit el lliurament dels milers de forrellats, cosa que activa l'alçament. Fanjul realitza un discurs sobre els objectius de l'alçament i sobre la seva legalitat. Després, les forces rebels intenten llançar als carrers però milicians de la UGT i la CNT forces armades lleials a la República envoltaven l'immens edifici i ho impedeixen.

La nit del 19 al 20 de juliol, milicians i guàrdies d'assalt prenen posicions en els terrats properes, situen bateries davant l'edifici, llancen octavetes i emeten per altaveus la veu del general Goded rendint-se a Barcelona. A les dues de la matinada del 20 de juliol s'inicia l'atac artiller. Dos avions deixen caure les seves bombes causant nombroses destrosses a l'edifici. El General Fanjul resulta ferits en penetrar un obús de 155 al despatx on conferenciava.

Dins del recinte, les diferències entre partidaris del cop i forces lleials a la República produeixen l'aparició d'una bandera blanca per un balcó del segon pis el que provoca l'arribada d'alguns milicians, que són cosits a trets per la resta de revoltats. Aquesta situació provoca l'atac final, a les 12.00 hores del dia 20, quan un gran nombre de milicians assalten la caserna enfurismats. Minuts abans, alguns joves oficials es suïciden a l'interior del recinte. L'assalt causa una matança de centenars de persones entre soldats aixecats i falangistes. Els guàrdies d'assalt republicans aconsegueixen capturar els generals Fanjul i Villegas. Després d'un consell de guerra, Fanjul és executat el 17 d'agost.

El parc i el monument

El setge va castigar de manera severa l'estructura de l'edifici i després de l'estabilització del front en la molt propera zona de Ciutat Universitària i la Casa de Campo es va transformar en un conjunt de ruïnes. A principis dels anys 60 del segle XX, les ruïnes eren encara visibles abans que fossin enderrocades definitivament. Damunt del solar es va aixecar el 1972 al parc de la Montaña,sent alcalde Carlos Arias Navarro, futur president del Govern franquista. El centre del parc està presidit avui pel temple egipci de Debod. En l'escalinata d'accés al parc, es conserva el monument als Caiguts de la Caserna inaugurat el 1972. Es tracta d'una figura de bronze en posició horitzontal obra de Joaquín Vaquero que representa el cos d'un home mutilat, col·locat en un centre d'un mur construït en forma de sacs de terra. A l'interior del parc es conserva, així mateix, una placa que recorda la presència de l'antiga caserna i la seva reconversió en parc urbà.

Cementiri de l'Almudena

El Cementiri d'Almudena, una dels majors de la capital, acull un panteó en honor als soldats caiguts durant l'assalt. Una creu de grans dimensions sobre un altar presideix el conjunt, que compta amb dues làpides amb dos textos diferents. En la primera d'elles es pot llegir 'A los Martires Caídos por Dios, España y la Falange en defensa del cuartel de la Montaña. El 20 de julio de 1936. ¡Presentes!'. En la segona làpida resa la llegenda 'Ante Dios, nunca seréis héroes anónimos'.