La capital d'Espanya i el seu entorn fou el principal camp de batalla i objectiu militar de la Guerra Civil. L'Exercit franquista lluità durant quasi tres anys per conquerir la ciutat i les forces republicans van protagonitzar una defensa heroica de la mateixa. Avui encara són nombroses les restes que evoquen aquell període i la posterior glorificació de la guerra per part dels vencedors. L'edifici de la Telefónica, els búnquers dels Parc de l'Oest, el Parc de la Montaña, el Museo Centro Sofía o el Museo del Aire de Cuatro Vientos són espais de visita obligada. El règim franquista, a més, va erigir diversos edificis i monuments representatius dels anys de la postguerra, entre els que destaca l'Arc de la Victoria erigit per Franco per commemorar la seva victòria. Tot i la seva extraordinària importància, Madrid no compta amb un Museu de la Guerra Civil ni del Front de Madrid.
Diari de Guerra.-La primera quinzena d'agost de 1956 es col·locà l'enorme grup escultòric format per una quadriga i Minerva al capdamunt de l'arc de la victòria aixecat a l'entrada de la Ciutat Universitària de Madrid. Amb aquesta operació és culminava la construcció d'un monument de 43 metres d'alçada erigit per a commemorar la victòria del general Franco i el seu exèrcit sobre la República durant la guerra civil. El grup escultòric, construït en bronze i de 7.000 quilos de pes, fou hissat mitjançant un sistema de politges.
La construcció del monument fou dissenyada poc després de finalitzar la guerra. L'arquitecte Modesto López Otero elabora els primers esbossos de l'arc del triomf el 1943. Tanmateix, el projecte fou paralitzat de manera provisional per falta de pressupost. Tres anys més tard es ratificà la construcció del monument, el projecte del qual fou retocat per López Otero i aprovat de manera definitiva el 17 de novembre de 1948. Les primeres obres de cimentació van començar el 1950.
Quan van finalitzar les obres, vuit anys després d'aprovar-les, els països aliats de Franco havien perdut feia anys la guerra i l'Espanya franquista volia estrènyer llaços amb Estats Units. Aquesta fou una de les raons per les quals l'estructura, un cop finalitzada, no fou inaugurada de manera oficial. De fet, el 12 d'octubre de 1956, festa del Pilar i la Hispanitat, els madrilenys van poder creuar per primer per sota de l'arc de la victòria. Malgrat que Franco assistí aquell dia a un acte a l'Institut de Cultura Hispànica ubicat a Madrid no es va desplaçar fins al monument per inaugurar-lo oficialment.
Un dels aspectes més polèmics de l'arc de la victòria són les dues inscripcions en llatí esculpides a les dues cares de la construcció. A la cara que mira al barri de la Moncloa es llegeix: 'Fundada per la magnificència regia i restaurada por el Duce dels espanyols, la seus dels sabers de Madrid floreix davant la mirada de Deu. A la part oposada es pot llegir, "A les armes que han vençut aquí, la ment que guanyarà sempre ha dedicat com a regal aquest monument. A l'interior del monument i en la seva part superior, es va crear un gran sala per ubicar-hi una maqueta de grans dimensions del districte de la Moncloa i de la Ciutat Universitària, una àrea de la ciutat -aquesta última- arrasada durant la guerra civil ja que fou el principal front del setge de Madrid que es va perllongar durant tot el conflicte.
El monument és responsabilitat del Consorci Urbanístic de la Ciutat Universitària, integrat per les universitats Complutense, Politécnica, la UNED i l'Ajuntament de Madrid. El consorci va proposar fa uns anys aixecar un monument a la concòrdia a l'esplanada on s'ubica l'arc i de canviar el nom d'arc de la victòria per arc de la concòrdia.
Diari de Guerra va visitar l'arc l'abril de 2012 i va constatar el seu estat d'abandonament, el manteniment de la simbologia franquista present al monument i la inexistència de cap panell explicatiu sobre la significació del monument. Per accedir-hi cal creuar els transitats vials de l'avinguda del Arco de la Victòria, tram final de l'autovia A-6, l'autovia del Nord-oest i coneguda popularment com la carretera de la Corunya.
L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica d'Espanya ha reclamat l'eliminació de les inscripcions de l'arc i resta d'elements franquistes -com els escuts- i la interpretació del monument sobre la base dels valors de la democràcia.
