Són escasses les restes que avui recorden l'existència del camp de concentració d'Argelès-sur-mer, el més gran de tots els que van instal·lar les autoritats franceses l'hivern de 1939 per acollir els refugiats republicans catalans i espanyols (fins a 180.000 persones els primers dies de febrer). Un monòlit a la mateixa platja i una estela a l'antic cementiri dels espanyols són els principals espais de memòria del camp.
La platja del municipi turístic d'Argelès-sur-mer simbolitza un dels episodis més tràgics dels centenars de milers de catalans i espanyols republicans exiliats arran de la conquesta de Catalunya per part de l'exèrcit de Franco. En aquest espai, les autoritats franceses van instal·lar d'urgència l'1 de febrer de 1939 un camp de concentració destinat a acollir els exiliats, el major dels que es van habilitar a les platges franceses dels Pirineus Orientals l'any 1939. Homes, dones i mainada desproveïts de qualsevol cosa van creuar a peu els diversos passos muntanyosos del Pirineu català i van ser dirigits fins a la costa a l'espera de ser evacuats cap a altres zones d'acolliment. Argelès-sur-mer fou la primera platja que va rebre els exiliats.
El camp, ràpidament envoltat amb filferro espinós, s'estenia de l'actual Hotel de Lido fins al Càmping Rossellonès. Molt aviat, però, les autoritats, superades per la magnitud de l'èxode, van decidir obrir altres camps a la sorra de la platja de Saint-Cyprian i Le Barcarés. En un inici, el camp no tenia cap mena de servei, era únicament una immensa platja dividida en rectangles d'una hectàrea dividits per filferro espinós. No hi havia cap mena de refugi, malgrat l'època de l'any -hivern- i els efectes perniciosos del vent de tramuntana. Fins el 10 de febrer, el camp acull a 180.000 persones.
Del febrer al juliol de 1939, el camp fou ocupat en unes condicions pèssimes per exiliats republicans a l'espera de la seva evacuació a altres indrets. Al setembre de 1939, amb l'inici de la Segona Guerra Mundial, el camp torna a utilitzar-se i rep els 'estrangers indesitjables'. A partir de 1940, el camp de concentració d'Argelès-sur-mer també acull a famílies jueves i tziganes. El camp va tancar definitivament el setembre de 1941, on serà transformat en 'camp de joves'.
Avui, les residències i les cases han substituït les barraques i no resta cap rastre de l'anomenat 'Camp dels Espanyols'. L'excepció és el monòlit inaugurat l'any 1999 al passeig paral·lel a la platja i que recorda la localització de l'entrada del camp. A 550 metres al nord del monòlit, una placa localitza el límit nord del camp.
