Són escasses les restes que avui recorden l'existència del camp de concentració d'Argelès-sur-mer, el més gran de tots els que van instal·lar les autoritats franceses l'hivern de 1939 per acollir els refugiats republicans catalans i espanyols (fins a 180.000 persones els primers dies de febrer). Un monòlit a la mateixa platja i una estela a l'antic cementiri dels espanyols són els principals espais de memòria del camp.
A pocs metres de la platja d'Argelers-sur-mer, a l'avinguda de la Retirada, s'habilità al 1939 un cementiri per enterrar les persones mortes al camp de concentració. Fou arran d'una crida de l'Ajuntament que un propietari posà disposició la parcel·la de terreny. El cementiri fou totalment destrossat per l'aiguat del 1940.
Deu anys més tard, al 1950, una família donà una estela en memòria d'un ésser estimat, i es col·locà al centre de l'antic cementiri. Els noms que actualment figuren en aquesta estela són les persones que van morir al camp durant el període on va quedar tancat. Els noms que faltaven van ser afegits al 2007, per iniciativa de Pierre Aylagas, alcalde d'Argelers.
L'arbres dels nens
Al costat de l'estela, es va plantar l'any 1999 un arbre dedicat als 70 nens menors de 10 anys que van morir al camp a proposta de Pierre Fuentes.
El cementiri forma part de la ruta de la memòria del municipi d'Argelès-sur-mer i anualment és visitat per les associacions d'exiliats espanyols per recordar els seus familiars.
