Diari de Guerra.-Elisabeth Eidenbenz (Wila (Zuric), 12/06/1913-Zuric, 23/052011) va néixer en una família dedicada als moviments pacifistes cristians. Va exercir de mestra a Dinamarca i Suïssa abans de traslladar-se a l'abril de 1937 a Burjassot (València) com a voluntària de l'ONG Ajuda Suïssa als Nens d'Espanya en el marc de la guerra civil espanyola. Realitzà tasques humanitàries en territori republicà fins a l'inici de l'obligat exili a territori francès a principis de 1939. L'exili de centenars de milers de persones a la frontera francesa provocà la creació a corre cuita d'enormes camps de refugiats a la platges del Rosselló francès on les condicions de desnutrició i manca d'higiene eres alarmants. Les dones embarassades parien sense garanties sanitàries i les possibilitats de sobreviure dels nounats eren quasi nul·les. Davant d'això, l'associació suïssa li va proposar a Eidenbenz fer-se càrrec del servei de maternitat. Al castell de Brouilla, a nou quilòmetres d'Elna, Eidenbenz va obrir una primera maternitat, en funcionament fins el setembre de 1939, coincidint amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Buscà desesperadament un segon edifici prou gran i viatjà Suïssa a recollir fons. Va descobrir el Castell de Bardou, un palauet situat a dos quilòmetres d'Elna i a 16 quilòmetres de Perpinyà, i va decidir obrir la Maternitat Suïssa d'Elna. Tot i en fase encara de reparació, hi va néixer el primer nen el desembre de 1939.

A la Maternitat suïssa hi van rebre assistència les dones embarassades recloses als camps els sud de França, entre ells els d'Argelers i Rivesaltes. Eidenbenz, anomenada per les mares refugiades com a 'Señorita Isabel', es traslladà sovint als mateixos camps amb l'objectiu de millorar les condicions de vida de les dones abans i després del part. Tot i això, el contrast dels camps amb la maternitat era enorme ja que a l'edifici d'Elna hi regnava la higiene, el bon menjar i el tracta afable.

La institució es va mantenir amb donacions voluntàries arribades de tota Europa, entre elles la del violoncel·lista català Pau Casals, però amb l'augment de la cruesa de la segona guerra mundial les ajudes van disminuir i el centre es va veure obligat a associar-se amb la Creu Roja, acatant la política de neutralitat i impedint així l'acollida de refugiats polítics. El nombre d'usuàries i les polítiques segregacionistes van conduir però dones procedents de tota Europa, principalment jueves, cap a la maternitat. Eidenbenz va decidir aleshores falsejar les seves dades per poder-les acollir. Com a mínim un cop, la Gestapo l'amenaça en arrestar-la i deportar-la. Finalment, a la Pasqua de 1944 el centre fou clausurat per l'exèrcit alemany, després que el regim nazi va ocupar militarment el sud de França per por a un desembarcament aliat al Mediterrani. EIdenbenz i les seves col·laboradores van tenir tres dies per desallotjar l'edifici. En quatre anys i mig, a la Maternitat d'Elna hi van néixer 597 nens (400 fills de mares de diferents parts de l'Estat espanyol i 200 de mares jueves de diferents països) i va acollir unes 1200 persones, entre mares i fills. Eidenbenz va seguir dedicant la seva vida a causes humanitàries a Àustria, on va ajudar als nens refugiats d'Europa Oriental. Més tard, tornaria al seu país on treballadora de mestra.

Chateau d'en Bardou, el castell de la Maternita

El mes de febrer de 1900, un ric industrial i polític de Perpignan, Eugene Bardou, va comprar un parc de vuit hectàrees a dos quilòmetres d'Elna. Allí va construir entre 1900 i 1902 una casa pairal en forma de creu grega (quatre ales de la mateixa longitud) que el veïnat va anomenar el castell. Durant els anys 20 del segle XX i la casa pairal va acollir una nombrosa família i nombrosos convidats. Amb la mort de Bardou el 1927, la finca va ser venuda a dos germans agricultors que es van fer càrrec del parc però van deixar deshabitada la vivenda fins que al 1939 la van llogar a Eidenbenz.

Després de desallotjament de la maternitat, l'exèrcit alemany l'ocupà durant un temps i després també ho van fer les milícies de la resistència francesa al final de la guerra. Finalitzat el conflicte, el castell va caure en l'oblit, fou saquejat i el seu deteriorament provocà, fins i tot, l'esfondrament d'una de les ales. Després de diversos intents de restauració, fou adquirit l'any 1997 per un mestre del vidre, François Charpentier, que va iniciar la costa restauració de l'edifici, que amenaçava ruïna, sense conèixer la història que amagava.

Mentre els treballs de rehabilitació encara estaven en marxa, Charpentier es trobà de forma casual amb Guy Eckstein, fill de la maternitat. Fou l'espurna per iniciar una intensa tasca de recuperació de la memòria de la maternitat i de reconeixement a la seva directora. Eckstein localitza Eidenbanz prop de Vienna i ella torna a la seva antiga llar el 2002 on es va retrobar amb fills de la maternitat. Aquell mateix any va rebre la distinció de Just entre les Nacions, atorgada per l'Estat d'Israel. El 2006 fou el torn de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d'Or de l'Ordre i la Solidaritat Social pel Govern espanyol el 2006. França, finalment, li atorga la Legió d'Honor el 2007.

El lloc de memòria

L'Ajuntament d'Elna va adquirir l'antic edifici el 2005 pel seu elevat valor històric i simbòlic amb l'objectiu de convertir-lo entre un lloc de memòria de la maternitat i de la seva directora. L'espai expositiu està dividit en tres plantes, la planta baixa i les dues plantes superiors. A la planta baixa es situa l'àrea de recepció on es poden adquirir diversos llibres sobre la història de la maternitat a més de mostrar una carta escrita per Pau Casals a la mateixa Eidenbenz. A continuació, un mapa de grans dimensions col·locat al terra descriu els principals passos de muntanya utilitzats pels exiliats pel nord de Catalunya i la situació dels principals camps de refugiats i de la mateixa maternitat. El mapa trasllada al visitant a l'experiència de la guerra, la retirada i l'exili; que és relatada en una habitació de la planta baixa gràcies a diversos panells explicatius -en llengua francesa- i a l'escenificació d'objectes propis dels exiliats com maletes o mantes.

A la primera planta s'obre el gruix de l'exposició. Una d'elles relata mitjançant més plafons els quatre anys i mig de la maternitat amb xifres precises de totes les persones que van utilitzar l'equipament. Un llit i un cotxet per a nens omple una segona habitació. Sobre el llit, una televisió mostra una emotiva entrevista amb Eidenbenz. En una tercera habitació, l'anomenada sala de parts, s'exhibeixen nombroses imatges històriques de la maternitat. A la segona planta, es poden visitar més habitacions sense cap contingut específic i on destaquen els quadres i fotografies relatives a Eidenbenz i a la maternitat.

L'edifici, coronat per una característica cúpula de vidre, té forma de creu grega (quatre ales de la mateixa longitud). Una escala central divideix en dos el castell, coberta de llum natural gràcies a uns grans finestrals frontals. A l'àrea de l'escala del primer pis es un gran plafó mostra els noms dels nens que van néixer a la maternitat. A més, a les parets l'escala s'hi poden llegir diverses cartes escrits pels fills de la maternitat a la 'Señorita Isabel'