El campament maqui de la Cerollera Guerrillers antifranquistes Bookmark and Share
Fonts consultades
- Informació pròpia diarideguerra.com

(Informació extreta de l'Ajuntament de la Cerollera)

L'espai expositiu "La Guerrilla a La Cerollera" és un projecte desenvolupat pel Govern d'Aragó a través del seu programa Amarga Memòria, que pretén difondre la història de la guerrilla antifranquista a Aragó i reconèixer el paper dels veïns que van viure la presència guerrillera en les seves localitats.

Aquest espai expositiu conté un complet multimèdia que recorre la història de l'Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó (AGLA) en terres aragoneses i un audiovisual que recull el testimoni de diversos veïns de la localitat que de nens van viure les activitats de la guerrilla i la seva lluita contra les forces de la Guàrdia Civil. L'exposició es completa amb un panell mural amb destacats fets històrics titulat "La guerrilla en el temps" i un panell o mapa del campament escola de La Cerollera. La importància de les actuacions guerrilleres a La Cerollera i en les seves proximitats va motivar la creació d'aquest espai expositiu de caràcter permanent. La presència de la guerrilla a La Sorollera està documentada des de gener de 1945, encara que va ser el 1947 quan Ángel Fuertes, cap del sector 17 de la Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó (AGLA) va establir a La Cerollera el seu quarter general així com un campament escola per guerrillers. L'exposició està ubicada a la planta baixa de l'edifici de l'antic forn del nostre municipi, sent inaugurada el 18 de març de 2011 pel director general de Patrimoni Cultural del Govern d'Aragó, Jaume Vicent Redón.

Restes del campament
A més de l'exposició també pot visitar les restes del campament, situada a 6,2 quilòmetres del nucli urbà. A través de les restes, s'observa que el campament estava composat d'un mínim de quatre cabanes. Entre els elements que formaven el campament destacaven les cuines, les zones de descans, la zona de vigilància i observatori, i l'aula, de planta quadrangular, que era la major de les construccions.