(Informació extreta de l'Ajuntament d'Alcanyís)

L'Ajuntament d'Alcanyís va inaugurar el juny de 2011 la rehabilitació d'un antic refugi de la guerra civil, construït el 1937 al costat d'un dels trams de l'antiga muralla medieval del barri dels Almudines.
     Restaurat i museïtzat amb el treball de l'Escola Taller municipal Ciutat d'Alcañiz (Ajuntament i INAEM) i la col.laboració del programa "Amarga Memòria" de la Direcció General de Patrimoni Cultural del Govern d'Aragó, el refugi situat al final del carrer de Santo Domingo permet experimentar fidelment la vivència de trobar en lloc segur mentre la ciutat pateix un devastador bombardeig aeri. Es detalla, a més, un dels episodis significatius de la història d'Alcañiz, el bombardeig de 1938 i, amb ell, l'impacte de la guerra civil espanyola a la capital bajoaragonesa, o els detalls de l'estructura emmurallada d'Alcañiz en l'Edat Mitjana, ja que en els treballs de restauració de l'espai es va descobrir una part de les antigues muralles que la ciutat va haver de tenir al segle XIV.
     El Consell Local, format en la seva majoria per cenetistes (CNT), va construir la majoria de refugis antiaeris de Alcañiz. S'estima que es van poder habilitar un total de 42 refugis. Alguns d'ells estan formats per estructures sòlides subterrànies com els baixos de la Torre Gòtica, coves naturals, cellers d'algunes cases palatines i l'estació de ferrocarril, entre d'altres.
     Els nombrosos refugis, però, no van ser utilitzats durant el tràgic bombardeig del 3 de març de 1938 a càrrec de l'esquadra d'avions italians Savoia Marchetti S-79, ja que les sirenes que alertaven del perill no van sonar a causa d'un error de comunicació amb els llocs de vigilància. Van morir més de 500 persones.
     El refugi rehabilitat va ser construït sense aprofitar cap estructura anterior.Al finalitzar la guerra es va usar com a magatzem municipal, raó que explica la seva intacta conservació. En diferents parts del sostre s'observen les sigles CNT i FAI.

La Guerra Civil a Alcanyís
L'estiu de 1936 Alcanyís i la comarca seran presos per la dreta i posteriorment per l'esquerra, com a conseqüència de l'arribada dels milicians catalans en direcció a Saragossa. Sobre l'experiència col·lectivitzadora s'ha escrit molt. El seu arrelament a Alcañiz serà més feble que els altres municipis de la comarca com Mas de las Matas o la Fresneda. La ciutat desenvolupava funcions més urbanes i això no facilitava l'experiència. Els judicis sobre la col·lectivització han variat segons dues òptiques: l'anarquista i la comunista. És difícil saber fins a quin punt va ser imposada o no, en una situació de total inseguretat per part de camperols i artesans, com a conseqüència de la guerra, l'esfondrament del poder de l'Estat, del poder fàctic de les columnes ... A aquesta experiència se li posarà fi a l'agost de 1937 per la intervenció de la 11a Divisió al comandament d'Enrique Líster.
Alcañiz i el Baix Aragó seran conquerits definitivament per les tropes de Franco entre març i abril de 1938, un any abans de finalitzar la guerra civil.
     L'episodi més tràgic de la guerra civil va ser sens dubte el que va tenir lloc a Alcanyís, durant la tarda del dia 3 de març de 1938. La ciutat va ser brutalment bombardejada per l'aviació italiana, provocant la mort de més de 500 persones. Pocs dies després acabava la guerra al Baix Aragó i s'iniciava un nou i difícil període.