El Sacrario Militare Italiano de Saragossa és el mausoleo on descansen les restes dels soldats italians morts durant la Guerra Civil Española, la immensa majoria d’ells membres del feixista Corpo di Truppe Voluntarie (CTV). L’imponent estructura, d’estètica medieval, està dominada per un torre de 42 metres d’alçada amb milers de làpides al seu interior amb el nom de tots els soldats caiguts en el seu interior.

El mausoleu està stuat al passeig Cuellar de la capital aragonesa, al costat del parc Pignatelli. Finançat pel govern feixista de Mussolini, la primera pedra del conjunt es col•locà el 3 de maig de 1942. Incialment el Duce havia previst la construcció de 86 metres d’alçada, d’austeritat militar, en la que les restes de cada un dels soldats morts ocupessin el seu nínxol. Al seu costat s’havia derigir una església, d’estil romànic-franciscà, on es guardaria culte als caiguts. Per al conjunt es va voler utilitzar blocs de granit procedents de Guadalajara.

La derrota de la Itàlia feixista l’any 1944 durant la Segona Guerra Mundial va impedir finalitzar el projecte tal i com estava previst. La torre s’alçà finalment sobre el cel de Saragossa a uns 40 metres d’alçada, la meitat de l’altura projectada. El temple fou inaugurat el 25 de juliol de 1944.

La ceremònia de la col·locació de la primera pedra fou presidida pel general franquista Dávila, l’embaixador de la Itàlia feixista, Francisco Lequio, i el nunci del Sant Pare Pius XII, monsenyor Cicognani. Les tres autoritats van signar el pergamí que es va dipositar al costat de la primera pedra. El pergamí incloia la següent inscripció, redactada en llatí:
“Reinando Victor Manuel III, mientras Roma pugna contra los enemigos del Derecho y de la Fe, bajo los auspicios de Mussolini y Franco, con la bendición del Romano Pontífice Pío XII. Esta obra de paz. A la costumbre de los padres para el incremento de la Religión y la memoria de los legionarios italianos, caídos en España, se levanta con romana gandeza el día 3 de mayo de 1942”.

En el seu discurs, l’ambaixador italia assegurà que era de “justícia recollir aquestes despulles sagnants, per a guardar-le religiosament com a reliquies de màrtirs (...) Col·loquem la primera pedra granítica, en la que reposaran junts els que van lluitar i morir junts per un ideal comú. És de justícia que el monument s’aixequi a Saragossa, que porta en el seu nom el del seu imperial fundador romà. Bé està el monument als caiguts a la immortal ciutat dels màrtirs, en el santuari de la raça hispànica, centre espiritual de la nació, des de que la Santíssima Verge fixà en ella el seu Pilar inamobible”

Segons publicà el diari La Vanguardia Española fou el ministre d’Assumptes Exteriors d’Itàlia, Galeazzo Ciano, qui el mes de juliol de 1939 durant una visita als cementiris de guerra del nord d’Espanya decidí entregar als Pares Caputxins la custodia del futur monument que s’aixecaria per a reunir totes les restes.

A la planta baixa de la torre-mauseoleu hi ha una cripta presidida per un Sant Crist i les banderes espanyoles i italianes. En un lateral es conserva una bandera italiana recuperada del front de Brihuega a la batalla de Guadalajara l’any 1937. Al lateral oposar, una placa recorda que la torre-ossari recorda als 4.183 soldats italians morts durant la guerra civil espanyola, entre elles 526 brigadistes internacionales.

Després de visitar la capilla es poden recòrrer els diferents pisos de la torre, on hi ha inscrit el nom de tots els soldats italians. En alguns casos, molt pocs, les plaques amb els noms s’acompanyen de fotografies o flors dipositades per familiars. En uns dels pisos de la torre, una segona placa recorda la procedència dels principals cementiri de guerra on estaven enterrats els soldats italians abans de traslladar-los a Saragossa. El llistat és el següents:

Ebre-Tortosa: 871
Localitats vàries: 780
Guadalajara: 595
Catalunya: 563
Llevant: 409
Santander: 372
Madrid: 145
Bilbao-Bscaia: 107
Aragón: 103
Malaga:71
Osca:53
Jarama: 45
Extremadura: 41
Toledo:28

Total: 4.183