El día 3 d’agost de 1936, pocs dies després de l’aixecament franquista, un avió republicà procedent de Catalunya va llençar quatre bombes sobre el centre de la ciutat de Saragossa. Dos d’elles van impactar a l’imponent basílica del Pilar, un dels principals temples del catolicisme a Europa occidental i lloc d’oració de la Verge del Pilar, patrona d’Espanya. La tercera bomba impactà a la plaça del Pilar, a pocs metres de l’entrada de la basílica i la quarta al riu Ebre.

La primera bomba que va caure sobre el Pilar va arribar a travessar els frescs de Goya situats a la bòveda del cor menor. La segona va creuar el sostre i es va partir en dos trossos. Cap de les quatre bombes arribà a esclatar.

Les dues que havien impactat al temple van ser retirades, podent-se comprovar que el detonador havia funcionat però sense arribar a transmetre el foc a la càrrega explosiva. Aquest fet generà la idea d’una intervenció divina per part de la Verge del Pilar.

Avui, quasi 75 anys després, dos de les bombes presideixen un dels pilars de l’interior del temple, molt proper a l’altar de la imatge de la verge. Es tracta d’una de les bombes que van caure al temple i de la bomba de la plaça. A la plaça del pilar, una marc en forma de creu marca el lloc on va impactar la tercera bomba  amb la data del bombardeig: 3 d’agost de 1936.

El 12 d’octubre de 1938, el ministre d’Interior franquista, Ramón Serrano Suñer, entregà a la verge un mantell amb l’escut franquista. D’aquesta forma, la Verge del Pilar es convertí en protectora del nou règim dictatorial.

El polèmic papa Pius XII atorgà al Pilar el títol de basílica en ple règim franquista, el 24 de juny de 1948. El papa Joan Pau II visità el temple els anys 1982 i 1984. Dues plaques recorden aquests esdeveniments al costat d'una de les entrades de la basílica.