Diari de Guerra.- Belchite Viejo és símbol i testimoni de la brutalitat de la guerra civil. Es tracta del major conjunt d'edificacions afectat pels combats que s'ha conservat sense modificacions arreu d'Espanya. A l'agost de 1937, aquesta vila aragonesa, que comptava amb una població superior als 3.500 habitants el 1935, es va convertir, sense pretendre-ho, en l'objectiu final d'una de les principals ofensives de l'exèrcit republicà. De fet, l'ofensiva desencadenada el 24 de agosto de 1937 pretenia capturar la capital aragonesa, Saragossa, una de las principals ciutats d'Espanya i Belchite només era un punt intermedi de conquesta situat a 49 quilòmetres de la capital.

Uns 80.000 republicans van atacar el front de Saragossa per diversos punts al nord i sud de la ciutat amb l'objectiu de rodejar-la i ocupar-la amb rapidesa. Belchite, que s'havia de convertir en una ràpida conquesta, es va convertir en un setge prolongat durant dies. Només amb duríssims combats per terra i aire, l'encerclament de la vila s'anà completant amb combats carrer per carrer i casa per casa fins acabar amb la resistència franquista, concentrada al voltant de l'ajuntament, les vivendes adjacents i la torre de l'església de San Martín. El 6 de setembre es conquerí definitivament la vila. Ara bé, l'enorme esforç bèl·lic republicà no justificava la seva conquesta des d'un punt de vista d'estratègia militar. La batalla de Saragossa es va convertir en la batalla de Belchite, una ofensiva de gran abast es va convertir en l'acció sobre unes poblacions secundàries, com Belchite, que van requerir grans quantitat d'homes i mitjans. Saragossa no fou conquerida i tampoc s'evità la caiguda total del Front del Nord.

La batalla de Belchite va tenir la seva segona part el 1938, en l'inici de l'ofensiva franquista que aconseguí reconquerir tot l'Aragó i arribà fins el mar Mediterrani per a dividir en dos el territori republicà. A causa de la ferotge defensa plantejada en la primera batalla, la propaganda franquista enaltí la reconquista de Belchite. Un cop reconquerida va prometer construir un nou poble i ordenà deixar intacte el poble vell per a mantenir el "prestigi intacte del seu dolor", en paraules del règim. 'Yo os juro que sobre estas ruinas de Belchite se edificará una ciudad hermosa y amplia como homenaje a su heroísmo sin par', va prometre el dictador.

La històrica vila va patir enormes danys, un factor que propicià el seu abandonament progressiu, com també succeí a la vila màrtir de Corbera d'Ebre, al front de l'Ebre. El 13 d'octubre de 1954, Franco inaugurava una nou poble al costat del vell, utilitzant presos republicans. La primera pedra s'havia col·locat el 1940.

Avui les runes de Belchite Viejo mostren els devastadors efectes de les dues batalles, però també del pas del temps i de l'abandonament total dels edificis, convertits en runes. El visitant podrà recórrer els diversos carrers de Belchite Viejo, alguns d'ells franquejats per cases amb les façanes aixecades, i els diversos temples en runes. Altres zones de l'antic poble, d'altra banda, estan pràcticament arrasades.

Principals punts de visita de Belchite Viejo

.Arco de la Villa.- Possible principal porta d'entrada a la població, ja que connecta amb el carrer Mayor, via principal de Belchite Viejo. És la porta més ben conservada de tots els arcs similars tot i els efectes dels combats. La segona planta de l'edifici acull una capella dedicada a la verge. El conjunt fou restaurat el desembre de 2008.

.-Carrer Mayor.- Impressionant carrer amb les façanes de les cases encara aixecades, algunes de les quals conserven els balcons. Les façanes estan durament castigades pels impactes de les bales i la metralla. Malgrat el seu enorme valor històric, l'abandonament del conjunt el degrada progressivament.

.- Església i Convent de San Agustín.- Ubicada prop del carrer Mayor, presidint la plaça en runes del mateix nom. Malgrat els enormes danys soferts a la batalla, va mantenir el culte acabada la guerra civil fins que anys més tard fou traslladat definitivament a Belchite Nuevo. El claustre fou enderrocat després del conflicte però l'església es manté dempeus i conserva la seva monumentalitat tot i no posseir teulada. L'església presenta una decoració interior de considerable valor artístic, amb abundància de relleus i grups escultòrics en guix, fet li proporciona un impactant contrast amb l'aspecte abandonat i enrunat del temple, presidit per la imponent torre campanar de 32 metres d'alçada.

.-Convent de San Rafael.-Situat a l'àrea sud-est del poble, al carrer Enrique Naval, al costat de l'emblemàtica església de San Martín. Des de la seva inauguració, el 1781, fou un centre d'ensenyança per a nens pobres. L'edifici va patir enormes danys durant la guerra civil i fou substituït per un de nou a Belchite Nuevo. L'església del convent es troba en un pèssim estat de conservació, amb un evident risc de col·lapse.

.-Església de San Martín de Tours.-Va ser la parròquia principal de la vila.Datada del segle XIV i d'estil gòtic-mudejar i ampliada successivament en segles posteriors. El temple conserva en relativament bon estat la façana però l'interior ha perdut el sostre i tot el conjunt roman abandonat. A més, nombroses pintades indiscriminades danyen el conjunt. No és el cas de la porta del temple, on hi ha una escrita uns emotius versos 'Pueblo Viejo de Belchite ya no te rondan zagales ya no se oiran las jotas que cantaban nuestros padres N.B.'.

.-Torre del Reloj.- Part de l'església de San Juan coneguda popularment com a 'Torre del Reloj', situada al centre de la vila, al costat de la plaza Vieja. El seu origen es remunta, sembla ser, abans del segle XVI. Està situada al centre de la vila, al costat de la plaça vieja. A meitat del segle XVIII, comptava amb un rellotge públic per informació general dels veïns a la part alta de la torre. Posteriorment s'utilitza com a cafè i teatre. Del temple, només es conserven un mur lateral i la torre, restaurada.

.-Cruz a los Caídos.- Davant de la Torre del Reloj, el regim franquista aixecà un enorme creu negre de ferro en record als seus caiguts.

L’entrada a Belchite Viejo és lliure i a data de 2011  l’indret no disposava de cap espai de recepció ni d'informació. En diversos zones de Belchite Viejo hi ha enganxats, tanmateix, cartells on s’ofereixen visites guiades a Belchite Viejo trucant al telèfon: 669.757.689.