Codo Defensa heròica Bookmark and Share
Fonts consultades
- Lugares de memoria e itinerarios de la guerra civil española. Eladi Romero. Editorial Laertes. 2009
- Informació pròpia diarideguerra.com

Codo, petit poble aragonés de l’àrida comarca aragonesa de Campo de Belchite, ha passat a la història de la guerra civil espanyola com un dels dos principals escenaris de la lluita del Terc de Requetés de Nostre Senyora de Montserrat, la única unitat militar catalana que va participar a l’exèrcit de Franco.

El terç, format per milicians catalans d’ideologia catòlica, van arribar a Codo, poble proper a Belchite, al gener de 1937. Era el seu primer destí al front de guerra, concretament al front d’Aragó. Durant vuit mesos van preparar les defenses i van realitzar tasques de guàrdia.

La guarnició estava formada per 182 homes, a banda d’uns pocs efectius de la Falange i la Guàrcia Civil. El dia 24 d’agost de 1937, l’exèrcit republicà desencadenà la seva ofensiva que de nou pretenia ocupar Saragossa, una de les principals ciutats espanyoles. Uns 8.000 milicians van atacar el fornt acompanyat de 13 tancs. Codo fou rodejat i assaltat en diverses ocasions. Al migdia del dia 25 es lluità casa per casa. Un grup que defensava l’ajuntament, sota el comandament de l’alferez Morales, intentà escapar en direcció Belchite però tots van morir. A la tarda del mateix dia, uns 80 defensors sense pràcticament municions es van parapetar al mont Calvari, punt elevat del nucli urbà presidit per una emita. Aquest grup intentar trencar el setge mitjançant un atac amb baionetes. Molts pocs van poder escapar i arribar a Saragossa o a Belchite. La xifra final de supervivents fou de 43.

Per aquesta acció, el terc va rebre la màxima distinció militar del règim franquista, la Cruz Laureada de San Fernando. Un cop refeta la unitat, el terç fou destinat a diferents fronts del centre i sud d’Espanya fins a finals del juliol de 1938 serien cridats amb urgència per Franco per a defensar el front de l’Ebre al poble de Vilalba dels Arcs.

Acabada la guerra l’ermita fou reconstruida i amb el pas dels anys es van erigir dos monuments en record dels fets. Una creu de grans dimensions col·locada davant l’ermita que domina el turó i un segona creu amb una base on hi ha escrita una llegenda d’homenatge al terç: “Señor. Tenen piedad de los requetés del Tercio de Montserrat que aquí murieron por vuestra causa santa y por España. R.I.P.”. Una corona desgastada amb el símbol requeté engalana la creu d’aquest monuent.

En el camí d’accés a l’ermita, i de la mateixa manera que al monument erigit a Vilalba dels Arcs pels requetés, s’han col·locat a banda i banda monòlits de pedra esculpida com si d’un via crucis es tracés. Dins l’ermita destaca una talla de la Verge de la Montserrat.

El requetés morts a Codo foren inicialment enterrats al poble i anys més tard les restes humanes van ser traslladades al mausoleu aixecat al Monestir de Montserrat l’any 1958 per acollir tots les restes de 319 requetés morts durant la guerra civil. Aquest mausoleu, avui, ofereix una imatge de degradació i abandonament