A final de gener de 1939, bona part de l’administració del govern de la República Espanyola s’havia establert a la comarca de l’Alt Empordà, seguint la retirada de l’Exèrcit Popular. El mas de Can Barris, a escassa distància de la frontera francesa, va ser la seu de la presidènt de la República Espanyola, Manuel Azaña. Després de la última reunió de les Corts a Figueres i l’inici de l’evacuació dels tresors de la República, els caps polítics republicans van decidir travessar la frontera i refugiars-se a l’Estat francès, entre ells el president de les Corts Espanyoles, Diego Martínez Irujo, diversos ministres i familiars.

El magnífic llibre dirigit pels historiadors catalans Josep Maria Solé i Sabté i Joan Villaroya ‘Breu Història de la Guerra Civil a Catalunya’ relata amb precisió el trajecte d’Azaña i els seus acompanyants aquell dia 5 de febrer. Així, el llibre relata que malgrat l’existència d’un acord inicial segons el qual totes les autoritats republicanes passarien la frontera el dia 5 de febrer al matí, partint de la Vajol, poble a tocar de Can Barris, residència d’Azaña, la classe política republicana abandonà el país de forma separada i per diferents indrets. El president de la República, Azaña, juntament amb el president de les Corts, Diego Martínez Barrio, el president del Govern, Juan Negrín, un reduit grup de familiars i amics, travessaren la frontera pel coll de Lli el dia 5 de febrer a primera hora del matí. La seva primera destinació va ser el poblet de les Illes, des d’on sortirien més tard en direcció a Perpinyà. Un cop arribats a allà, Negrín no trigà a retornar a la Vajol per mirar de fer front a unes responsabilitats de govern cada cop més desdibuixades. En el seu camí de tornada, topà amb el president de la Generalitat, Lluís Companys, el lehendakari José Antonio Aguirre, i els consellers del Govern català Carles Pi i Sunyer, Josep Tarradellas, Antoni M.Sbert i Pere Bosch i Gimpera. Donant mostres, un cop més, de la seva animadversió cap als dirigents nacionalistes, Negrín refusà les ofertes de Companys i Aguirre d’acompanyar-lo. Preferí tornar tot sol per deixar definitivament Catalunya uns quants dies després.

Can Barris és un casa pairal de visió imponent ubicat en un entorn natural envoltat de boscos d’alzines sureres i prats de pastura. Per a contemplar-la cal agafar la petita carretera asfaltada que uneix La Vajol amb Maçanet de Cabrenys. Aproximadament a un quilòmetres de distància del poble de La Vajol apareix a la dreta la masia. El Memorial Democràtic de la Generalitat ha instal•lat recentment un plafó explicatiu sobre la història del mas. A centenars de metres de Can Barris, s’erigeix l’enigmática Mina Negrin, on el president del govern de la República, Juan Negrín, amagà lingots d’or del Banc d’Espanya i nombroses obres d’art.