El cementiri de guerra de Kanchanaburi és el més gran dels tres cementiris erigits per la Commonwealth per acollir les restes mortals dels presoners de guerra aliats morts durant la construcció del ferrocarril entre Tailàndia i Myanmar, anomenat el Ferrocarril de la Mort (Death Railway). El cementiri s'ubica al centre de la ciutat tailandesa de Kanchanaburi, on també s'erigeix el famós pont sobre el riu Kwae.

El cementiri de guerra està situat al costat de l'avinguda Saeng Chuto, la principal artèria de la ciutat. L'actual espai és proper a l'antic camp base de presoners 'Kanburi', a través dels qual la majoria dels presoners eren transferits a altres camps. El cementiri de guerra fou creat pel Servei de Tombes de l'Exèrcit (Army Graves Service) per a transferir-hi totes les sepultures escampades en el sector sud del tren, des de Bangkok fins a Nieke. Els cóssos de prop de 300 homes morts als camps de Nieke i Changaraya, la majoria a causa d'una epidèmia de colera als mesos de maig i juny de 1943, van ser cremats i els seus óssos descansen ara en dos sepultures al cementiri. Els noms d'aquests homes estan inscrits en un pabelló.

Segons dades de la Comissió de Sepultures de Guerra de la Commonwealth descansen a Kanchanaburi les restes de 5.084 soldats de la Commonwealth, entre ells britànics, australians, i de 1.896 sepultures de soldats holandesos. En total hi ha les restes de 6.982 i 6.842 persones, segons les fonts.

A l'entrada del cementiri s'hi pot trobar l'anomenat Memorial de Kanchanaburi, una placa que recorda els noms d'11 soldats de la Índia enterrats en cementiris musulmans de Tailàndia, les tombes dels quals no es van poder mantenir. El cementiri de guerra fou dissenyat per Colin St Clair Oakes i en un inici era un terreny buit adjacent al cementiri xinès -existent avui en dia- on van ser enterrats 800 presoners de guerra. Aquestes restes van ser exhumades i traslladades al nou cementeri quan aquest va entrar en servei.

The Death Railway

Després d'entrar en la Segona Guerra Mundial el desembre de 1941, les forces japoneses van ocupar ràpidament la major part del sud-est asiàtic. El 1942, per tal de trobar una línia més curta i més segura de subministrament entre Birmània (avui Myanmar) i Siam (avui Tailàndia) els japonesos van decidir utilitzar els presoners de guerra i treballadors civils per construir una línia ferroviària única per unir els ferrocarrils existents a Thanbyuzayat a l'oest i Ban Pong a l'est. Dues forces, una amb seu a Tailàndia i una segona a Birmània, van treballar des dels extrems oposats de la línia fins a unir-la a Konkuita l'octubre de 1943. El projecte va costar la vida d'aproximadament 15.000 presoners de guerra i civils i 100.000 civils com a resultat de la malaltia, la desnutrició, l'esgotament i els maltractaments.