El cementiri militar de Ranville és després del de Bayeux el major cementiri de la Commonwealth a Normandia, amb 2.564 soldats morts i enterrats en les operacions del desembarcament i la batalla de Normandia. Entre ells 2.152 britànics, 76 canadencs, tres neozelandesos, dos australians, cinc francesos, un polonès, un belga, 322 alemanys i dos sense identificar. El més jove no arribava als 16 anys.

Ranville va ser la primera poble  alliberat per les forces anglo-britàniques a França, quan el pont sobre el canal de Cauen-Pegasus Bridge-va ser capturat intacte en les primeres hores del 6 de juny de 1944 per tropes de la Sisena Divisió Aerotransportada, que van ser llançats en paracaigudes i planejadors. Moltes de les víctimes de la divisió estan enterrats al cementiri de la guerra Ranville i a l'església contigua. El cementiri de l'església conté 47 tombes de la Commonwealth, un dels quals no està identificat, i una tomba alemanya.