Diari de Guerra (A.Caralt).- La Gran Sinagoga del carrer Dohány de Budapest és, amb 3.000 persones de capacitat, la segona casa d’oració jueva més gran del món després de la de Nova York i la més gran d’Europa conjuntament amb la d’Amsterdam. Fou construïda entre 1854 i 1859 segons el disseny de Ludwig Förster i Frigyes Feszl en un estil que barreja elements arquitectònics romànics i moriscs. El seu estil arquitectònic oriental, l’ús de maons de fang de colors i l’estructura de ferro forjat converteixen l’edifici és una valuosa mostra d’art arquitectònic.

L’interior de l’edifici ofereix una atmosfera màgica d’inspiració oriental on destaca la rica decoració, les pintures al fresc, la decoració del sostre, les espectaculars llums d’aranya i la il·luminació. L’espectacular façana de la sinagoga està presidida per dues torres, de 43,6 metres. Durant la Segona Guerra Mundial, el temple va rebre fins a 27 impactes de bombes. Malgrat que no patir danys definitius després de la guerra fou necessària una restauració immediata. Més enllà d’aquesta actuació inicial, es va convertir en imprescindible una restauració global, realitzada amb el suport del govern hongarès i la donació de milers de persones i de la congregació.

El Parc Memorial de l’Holocaust Raoul Wallenberg

Al pati de la sinagoga, s’erigeix l’emotiu parc Memorial de l’Holocaust Raoul Wallenberg, format per dos monuments. El primer és el Memorial dels Màrtirs Jueus d’Hongria, erigit per l’artista Imre Varga l’any 1989. El monument està format per un arbre desmai metàl·lic de vuit branques on cada una de les fulles du inscrit el nom d’una persona o família hongaresa assassinada durant la Shoah (s’estima un mínim de 400.000 morts). Al centre de l’arbre s’alça una estructura negra amb dues grans obertures ovalades on encaixarien els Deu Manaments.

Al seu costat hi ha un segon monument en forma de làpida a terra amb el nom de Raoul Wallenberg i altres personalitats declarades Justos entre les Nacions que van salvar la vida de milers de jueus hongaresos durant l’Holocaust. La làpida està flanquejada per multitud de pedres dipositades pels visitants en el seu record. La làpida conté el noms de Wallenberg, el cònsol espanyol Àngel Sanz Briz, Giorgio Perlasca, Carl Lutz o el bisbe prelat d’Itàlia i Nunci Apostòlic del Vaticà a Budapest, Angelo Rotta.

El Museu Jueu

En un annex de la sinagoga se situa el Museu Jueu que acull objectes de culte religiós i de la vida quotidiana, i una sala commemorativa de l’Holocaust que repassa els esdeveniments de 1944 i 1945 i inclou nombrosos objectes, entre ells vestits de presos dels camps de concentració.