La gran sinagoga coral de Riga Incendi i mort Bookmark and Share
Fonts consultades
- Informació pròpia diarideguerra.com

Les runes de la gran sinagoga coral de Riga recorden el destí tràgic de la comunitat jueva de la capital bàltica durant l’ocupació nazi. 

L’1 de juliol de 1941, les tropes de la Wehrmacht van conquerir la ciutat, on hi vivien uns 40.000 jueus. Després de patir la repressió comunista, bona part de la població no jueva de la ciutat va rebre l’exèrcit alemany com alliberadors, esperant que ben aviat es tornes a reestablir la independència del país. Tanmateix, la cúpula nazi considerà Letònia un territori conquerit de la Unió Soviètica i inicià la seva política de terror i repressió contra part de la població. La comunitat jueva i els gitanos van objectius prioritaris. Per tal de facilitar la seva política de terror i involucrar a la població local, els nazis van reclutar voluntaris letons per a crear un comando. Dirigit per Viktors Arajs (13 de gener 1910-13 de gener 1988), l’anomenat Comando Arajs fou responsable de la mort d’aproximadament 26.000 persones, incloent jueus, gitanos, disminuïts psíquics i comunistes.

El comando, format inicialment per uns 100 membres, actuà de manera immediata. Així, només tres dies després de l’ocupació, els voluntaris d’Arajs van reunir 300 jueus letons, la majoria dones i nens,  i els van concentrar dins la gran sinagoga coral, ubicada al carrer Gogol. A continuació van llençar granades per les finestres i tot l’edifici fou devastat per les flames. No hi va haver cap supervivent. Aquell mateix dia van cremar la resta de sinagogues de la ciutat a excepció d’una, que s’escapà de les flames per la seva localització al nucli antic de la ciutat i el risc que les flames es dipersessin als edificis veïns.

L'incendi de la sinagoga va ser filmat pels alemanys i més tard va passar a formar part d'un noticiari de la Wehrmacht, amb la narració: "La sinagoga de Riga, que havia quedat fora de perill dels comissaris de la GPU en el seu treball de destrucció, es va incendiar pocs hores més tard (veure vídeo).

El 1993 es va constuir a les runes rehabilitades de la sinagoga un memorial en record a tots els jueus assassinats a Letònia entre 1941 i 1945. Anys més tard, al 2007, fou inaugurat un emotiu monument en homenatge a tots els jueus letons, entre ells Zanis Lipke (1900-1987), que van arriscar les seves vides per a salvar a més de 400 jueus de la mort. El monument consisteix en un mur en perill d’enfondrar-se i que amenaça de destruir  el poble jueu però que és sostingut per diverses columnes, símbol dels salvadors. En aquestes columnes hi ha inscrits el nom de 270 salvadors. El monument fou inaugurat el 4 de juliol de 2007, dia de record a les víctimes del genocidi contra els jueus al país bàltic. Lipke va salvar la vida de 55 jueus durant l'ocupació nazi. 

Les runes rehabilitades de la sinagoga conserven l’enrajolat de la nau central. La visita a l'espai històric és lliure.