Auschwitz-Birkenau

El camp nazi de concentració i extermini d'Auschwitz s'ha convertit a ulls del món en el símbol de l'Holocaust, l'assassinat en massa i el terror del Tercer Reich. Fou creat a instàncies del Reichführer SS,Heinrich Himmler, a mitjans de 1940, a les afores de la petita ciutat polonesa d'Oswiecim, annexionada pel Tercer Reich i rebatejada amb el nom d'Auschwitz. Durant els seus poc més de quatre anys d'existència, el Konzentrationslager (KL) Auschwitz es va estendre fins a convertir-se en el major complex de camps de concentració, treball i extermini existents a l'Alemanya nazi, amb prop de 400.000 presoners forçades a treballar i 1,1 milions de persones assassinades, un milió de les quals de religió jueva.

KL Auschwitz II-Birkenau L'Holocaust Bookmark and Share
Fonts consultades
- Informació pròpia diarideguerra.com

Diari de Guerra.- El camp nazi de concentració i extermini d'Auschwitz s'ha convertit a ulls del món en el símbol de l'Holocaust, l'assassinat en massa i el terror del Tercer Reich. Fou creat a instàncies del Reichführer SS,Heinrich Himmler, a mitjans de 1940, a les afores de la petita ciutat polonesa d'Oswiecim, annexionada pel Tercer Reich i rebatejada amb el nom d'Auschwitz. Durant els seus poc més de quatre anys d'existència, el Konzentrationslager (KL) Auschwitz es va estendre fins a convertir-se en el major complex de camps de concentració, treball i extermini existents a l'Alemanya nazi, amb prop de 400.000 presoners forçades a treballar i 1,1 milions de persones assassinades, un milió de les quals de religió jueva. L'emplaçament del camp -pràcticament al centre de l'Europa ocupada pels alemanys- així com les bones connexions ferroviàries van facilitar l'ampliació del camp a gran escala i la deportació de ciutadans de pràcticament tot el continent europeu. 

En el moment àlgid de funcionament, el complex constava de tres àrees diferenciades.

-Auschwitz I: Anomenat 'Stammlager', fou creat a mitjans de 1940 utilitzant els terrenys d'una antiga caserna militar polonesa. És el camp originari, ampliat de manera successiva per a donar resposta a les necessitats nazis. Actualment, és la seu principal del Museu Estatal d'Auschwitz-Birkenau, punt d'inici a la visita al complex, i seu de nombroses exposicions ubicades als edificis dels presoners.

-.-Auschwitz II-Birkenau: El major camp del complex. Edificat de nou la tardor de 1941, és el principal símbol de l'Holocaust, en les seves terribles cambres de gas els nazis van assassinar a la gran majoria dels jueus deportats al camp. Malgrat l'afany dels nazis d'esborrar la petjada del seu terror amb la destrucció de la majoria d'instal·lacions, la seva visita és esfereïdora i imprescindible.

-.-Auschwitz III-Monowitz: Anomenat també 'Buna', era un dels subcamps d'Auschwits que es va construir el 1942 a Monowice, a sis quilòmetres de la ciutat d'Oswiecim, al costat dels tallers de goma sintètica i benzina Buna-Werke, construït durant la guerra pel consorci alemany IG Farbenindustrie.El novembre de 1944, Buna fou autònom i passà a denominar-se KL Monowitz. En total, durant els anys 1942-1944, es van construir 47 subcamps i comandaments externs de KL Auschwitz, explotant la força productiva dels presoners. Els subcamps es van instal·lar sobretot al costat de mines alemanyes, foneries i altres plantes industrials d'Alta Silèsia així com explotacions agropecuàries.??

A finals de 1944, i davant la proximitat de l'ofensiva de l'Exèrcit Roig, les autoritats del camp van començar a treballar en esborrar les petjades dels seus crims. Es van destruir documents, alguns edificis es van enderrocar i altres es van cremar o van volar pels aires, com els crematoris de Birkenau. Els presoners capaços de marxar van ser evacuats entre els dies 17 i 21 de gener de 1945 cap a l'interior del Tercer Reich, moment en el qual els soldats soviètics es trobaven a només 60 quilòmetres de distància, alliberant Cracòvia. Al voltant de 7.000 presoners que van ser abandonats pels alemanys al camp foren alliberats pels soldats de l'Exèrcit Roig el 27 de gener de 1945. Entre 300 i 400 eren nens. 

El juliol de 1947, el govern polonès aprovà convertir les restes del complex en un museu estatal. Es van plantejar llargues discussions sobre quin àmbit territorial havia de tenir el museu, si s'havia d'integrar l'extensa xarxa de subcamps, alguns situats a desenes de quilòmetres. Finalment, es va decidir protegir les 191 hectàrees dels dos principals camps, Auschwitz I i II, convertits avui,probablement, en els espais històrics de la WWII més coneguts arreu del món. Anualment el complex és visitat per prop d'un milió de persones de 100 països diferents. Així doncs, i donada l'abast dels dos camps, Diari de Guerra realitza una fitxa per cada camp. Aquesta està dedicada a Auschwitz II-Birkenau.

Auschwitz II-Birkenau

A l'octubre de 1941 s'inicià la construcció el major camp del complex, anomenat Birkenau, a Brzezinka, un poble situat a tres quilòmetres de Oswiecin, d'on va ser desplaçada la seva població i desmuntada tota la seva infraestructura. Birkenau es va convertir no només en el major camp del complex sinó el més gran de tot el sistema de camps nazis, tant per la superfície ocupada, el número de barracons com del número de presoners que hi van viure a la vegada. I sobretot perquè fou a Birkenau on van morir el número més grans de persones. Allí hi havia la majoria d'instal·lacions del complex utilitzades per al extermini massiu del jueus, dues camères de gas provisionals (Caseta Blanca i Caseta Roja), fosses i pires per a la incineració dels cossos a l'aire lliure i els infausts quatre crematoris i cambres de gas on va practicar un extermini massiu. Per agilitzar el procés, al centre de Birkenau on es va construir una plataforma de descàrrega amb una via morta dels trens carregats de jueus que hi arribaven a diari. La plataforma estava situada molt a prop dels crematoris, fet que va permetre al comandant del camp, Rudolf Höss, accelerar i sistematitzar l'horror.

Amb 175 hectàrees de superfície i 300 grans barracons -dels quals se'n conserven intactes 45 de maons i 22 de fusta-, Birkenau estava dividit en diverses zones i sectors d'origen i històries diferents. Així, es va establir un camp femení, un segon per a les famílies jueves procedents del camp proper a Praga de Terezin (Theresienstadt), un camp per a la jueves, sobretot d'Hongria, una camp masculí, una camp per als gitanos, una zona de quarentena per als acabats d'arribar i un hospital de presoners, com a zones més destacades. El número total de presoners l'agost de 1944 s'aproximava a les 100.000 persones. A Birkenau les condicions higiènica-sanitàries eren deplorables i les rates ho envaïen tot.

La Porta de la Mort

La visita s'inicia a l'edifici més conegut de Birkenau, convertit en símbol de l'Holocaust, la porta principal o 'Porta de la Mort' integrada a la torre del cos de guàrdia de les SS a través de la qual entraven al camp els combois ferroviaris fins a pocs metres del crematoris. Des la torre s'observa una panoràmica de la immensitat del camp i es pot escoltar una gravació en 12 idiomes sobre l'espai.

Els barracons
A l'esquerra de la torre d'entrada, es conserven diverses barraques de maons de l'antic camp femení, construïdes sense fonaments i en un terreny fangós. Les recluses dormien en catres de tres nivells coberts de palla podrida. A la dreta de la torre, es conserven alguns barracons de fusta, unes construccions inicialment concebudes com estables per als animals. Després d'uns mínims arranjaments, van ser tancats fins a 1.000 presos. Al centre dels barracons s'hi van col·locar xemeneies per oferir un mínim de calor als deportats.

Els crematoris
Al final de llarga via del ferrocarril, anomenada Judenrampe, es troba la plataforma de descarrega i uns metres més enllà dos dels quatre crematoris i cambres de gas, el II i el III. Tant aquests dos com els IV i el V, agrupats però separats dels primer, van ser deliberadament destruïts pels nazis amb l'objectiu d'eliminar proves físiques de la seva política d'extermini. Tot i això entre les runes es possible distingir el vestuari soterrani on conduïen les víctimes, una cambrade gas i restes dels crematoris. El IV fou parcialment destruït el 7 d'octubre de 1944 durant una sublevació organitzada per presoners jueus. Entre les runes del II i el III, es va erigir el 1967 el monument internacional a les víctimes del nazisme a Auschwitz, un dels espais memorials del recinte.

Estanc amb cendres humanes
Entre les restes del crematori IV i V es conserva un estany on hi va caure moltes cendres de les persones incinerades a pocs metres. En aquest espai, s'alcen diverses làpides en record als que allí van morir. Al costa del crematori V es localitza el punt, un dels més apartats del camp, on es cremaven els cossos a l'aire lliure.

Exposició permanent a l'edifici de la 'Sauna'
La única exposició permanent a Birkenau es situa a l'edifici conegut com a 'Sauna', ubicat entre els dos grups de crematoris. En aquest edifici es realitzava el registre i desinfecció dels presoners acabats d'arribar al camp. La funció i història de l'edifici es pot conèixer caminant per les mateixes estances que recorrien els presoners i en el seu mateix ordre. A la última sala es troben quasi 2.000 fotografies portades pels jueus deportats a Auschwitz i descobertes després de l'alliberament del camp.