Diari de Guerra.-La Nova Sinagoga de Berlín, Neue Synagoge, fou inaugurada al 1866 al carrer Oranienburger, al barri jueu de Scheunenviertel. Amb una capacitat per a 3.200 fidels, es va convertir en la més famosa casa de pregària d'Alemanya a l'època que permetia donar acolliment a la creixent comunitat procedent de l'Est d'Europa. L'edifci, amb la seva característica cúpula daurada d'estil morisc-bizantí i la façana amb motius orientals inspirats en l'Alhambra de Granada, fou escenari d'importants esdeveniments culturals.

La nit del 9 de novembre de 1938 el ministre Goebbels va orquestrar una onada de violència contra els jueus d'Alemanya i Àustria anomenada Kristallnacht, la Nit dels Vidres Trencats. En dos dies, més de 250 sinagogues van ser cremades, més de 7.000 comerços de jueus van ser destrossats i saquejats, dotzenes de jueus van ser assassinats, i cementiris, hospitals, escoles i llars jueus van ser saquejats mentre la policia i les brigades de bombers es mantenien al marge. El matí posterior als pogroms, 30.000 jueus alemanys van ser arrestats pel "delicte" de ser jueus i van ser enviats a camps de concentració, on centenars d'ells van morir.

La Neue Synagoge fou incendiada, profanats els rotlles de la Torah i cremats els mobles i objectes del temple religiós. El tinent Otto Bellgart, l'oficial policial de la comissaria en servei va arribar a la sinagoga a primera hora del matí del dia 10 i ordenà als militants nazis allí presents que abandonessin el temple, fet que va permetre l'arribada dels bombers i l'extinció del foc. D'aquesta manera es va poder evitar que les flames s'estenguessin a tot el temple. El cap de la comissaria, Wilhelm Krützfeld, va protegir Bellgart davant dels seus caps i ha passat a la història com el salvador de la sinagoga.

Després d'un procés de rehabilitació, la Neue Synagoge va tornar a obrir portes, fins el 1940. El règim nazi confiscà la gran sala d'oració com a magatzem d'uniformes de la Wehrmacht. Tot i això, la comunitat jueva encara va poder utilitzar les habitacions frontals fins el 1942 i de manera esporàdica s'hi van celebrar oficis religiosos. El setembre de 1942 la comunitat també fou obligada a evacuar aquesta àrea de l'edifici.

Entre finals de 1943 i principis de 1944, un seguit de bombardeigs aeris britànics van provocar danys massius al temple. Al 1958, sota el règim comunista de Berlin Est, es va procedir a demolir les runes de la gran sala d'oració i d'altres seccions de la sinagoga destruïdes pels atacs. Entre 1988 i 1993 s'inicià la restauració de les àrees encara dempeus, entre elles la façana amb la característica cúpula daurada. Dos anys més tard, una de les sales conservades es reconvertí en sinagoga per als oficis.

Avui, la part conservada de la Neue Synagoge s'ha transformat en un centre de promoció de la cultura jueva, Centrum Judaicum, inaugurat el 1995 i que inclou una exhibició permanent dividida en dos pisos. L'objectiu és recordar la història de l'edifici i les vides vinculades amb ell en aquesta zona de la ciutat a través de documents i pantalles audiovisuals. Molt pocs elements físics han sobreviscut que permeti explicar la grandesa del temple però tot i això s'exhibeixen fragments arquitectònics i restes del mobiliari i objectes originals recuperats de les runes de l'edifici, entre ells rotlles de textos.

La visita al centre, de pagament, permet accedir al gran pati posterior on en el seu dia es va erigir la gran sala d'oració de la sinagoga. Una paret interior i restes de maçoneria de la sinagoga s'han assegurat amb una estructura de vidre i acer. La planta de l'antiga gran sinagoga s'han traçat al terra del gran pati mostrant les dimensions de les parts destruïdes del temple. Està estrictament prohibit realitzar fotografies a l'interior del centre o al pati. Hi ha un servei d'audioguies disponibles en diversos idiomes per als visitants.