El carrer Wilhelmstrasse El carrer del terror Bookmark and Share
Fonts consultades
- Berlín 1933-1945. Maik Kopleck.
- Informació pròpia diarideguerra.com

El carrer Wilhelmstrasse, situat al centre del barri de Mitte, fou el cor del districte governamental des de principis del segle XIX i també durant el Tercer Reich. Aquí a partir dels anys 30 es va construir el Ministeri de Propaganda de Goebbels, el Ministeri de l’Aviació de Göring i la nova cancilleria del Führer. La Gestapo, les SS i l’Oficina Central de Seguretat del Reich també hi tenien les seves seus, així com l’hotel preferit dels nazis, el Kaiserhof. Aquest centre immens de poder fou destruit per les forces aliades. Després de la guerra, la immensa majoria d’edificis de Wilhelmstrasse, molt danyats pels combats, van ser dinamitats.

 El carrer va quedar ubicat en la zona de Berlín ocupada pels soviètics. Als anys 80 es van construir nombrosos apartaments prefabricats de pèssima estètica que van obviar la silueta del carrer, que anteriorment s’havia caracteritzat pels nombrosos edificis d’interès històric construits al segle XIX. Els apartaments van ser ocupats per membres del Partit Comunista donada la seva proximitat amb el mur. Les runes del Kaiserhof van ser enderrocades i en aquests terrenys s’hi va construir l’ambaixada de Corea del Nord. Molt a prop, la comunista Txecoeslovàquia va construir la seva ambaixada, una estructura de vidre i formigó. Avui, Wilhemstrasse és una pàlida ombra del que va ser però alguns edificis històrics es mantenen dempeus. Al sud de carrer, a més, el recent  inaugurat centre d’interpretació ‘Topografia del Terror’ ofereix una visió esgarrifosa del règim de terror de l’aparell de seguretat nazi.

 L’itinerari per Wilhelmstrasse es pot iniciar per Unter der Linden, a l’alçada de l’Hotel Adlon. A continuació es troba l’ambaixada del Regne Unit i els primers blocs d’apartaments residencials. El primer edifici històric ressenyable és l’actual seu del Ministeri de Treball i Assumptes Socials d’Alemanya i antiga seu del Ministeri de Propaganda de Goebbels. Finalitzat el 1936, l’edifici d’estètica nazi construit en blocs de granit acull actualment una petita exposició a la planta baixa sobre la història de l’edifici i del Minisiteri de Treball. L’exposició és gratuïta.

 Al costat del ministeri, hi ha una de les entrades d’U-Bahn de l’estació de Mohrenstrasse, abans denominada Kaiserhof, per la seva proximitat a l’hotel del mateix nom. Destruida quasi en la seva totalitat durant la guerra va ser reconstruida l’any 1950 utilitzant el marbre roig de la sala dels mosaics de la Nova Cancelleria del Führer. El marbre recobreix les parets de l’estació. En les útimes hores de la guerra, uns 10 grups de persones van fugir del proper Búnquer del Führer a través del túnel de l’estació de Mohrenstrasse en direcció a l’estació de Friedrichstrasse. En un dels grups hi viatjaven les secretàries de Hitler i en un altre el secretari del Führer, Martin Bormann.

A l’altra banda de carrer de l’actual Ministeri de Treball, a la cruilla entre els carrers Wilhelmstrasse i Vosstrasse, res recorda que s’erigi durant sis anys, entre 1939 i 1945, l’imponent Nova Cancelleria del Führer, obra d’Albert Speer, i el mític búnquer del Füher, on Hiter i la seva esposa Eva Braun es van suicidar el 30 d’abril de 1945. Les runes de l’edifici van ser dinamitades per ordre de les autoritats soviètiques. El marbre utilitzat a la cancelleria fou utilitzat per a construir diversos maosoleus soviètics a banda de l’estació de Mohrenstrasse.

 En canvi, a pocs metres de distància, en el número 97 del mateix carrer, es conserva en perfecte estat l’antiga seu del Ministeri d’Aviació dirigir per Hermann Göring. Avui transformat en seu del Ministeri d’Hisenda alemany, l’edifici fou aixecat l’any 1936 per l’arquitecte nazi Ernst Sagebiel, autor de la remodelació de Berlin-Tempelhof. Les 2.000 habitacions de la seu del ministeri el van convertir en l’edifici més gran de la ciutat en la seva època. Durant la guerra, i quasi miraculosament, fou danyat només en una ocasió per les bombes mentre tots els edificis al seu voltant quedaven destruits. En temps de la RDA fou la seu de diversos ministeris i després de ser restaurat en el seu estat original acull el Ministeri d’Hisenda. En una porxada ubicada en una lateral de l’edifici es conserven en perfecte estat diversos murals pintats de grans dimensions amb motius sobre la vida idílica de l’alemanya comunista.

El trajecte per la Wilhelmstrasse finalitza a la gran finca buida d’edificis que acull un centre d'interpretació de recent construcció sobre els horrors del règim nazi, anomenada ‘Topografia del Terror’ (Topographie des Terrors).