Diari de Guerra.-Visita imprescindible.-El règim nazi va decidir convertir München en la capital del Moviment i de l’Art Alemany del III Reich. Amb aquesta finalitat, s’encarregà a l’arquitecte Paul Ludwig Troost la construcció d’un museu, una casa de l’art alemany a Prinzregentenstrasse, prop del riu Isar. La Haus der Deutschen Kunst fou edificada entre 1933 i 1937. És un estructura neoclàssica monolítica amb una impressionant façana presidida de 22 columnes dòriques. L’enorme edifici fou finançat en bona part per industrials alemanys com Friedrich Flick, Karl Friedrich von Siemens, Wilhelm v. Opel o Gustav Krupp von Bohlen und Halbach.

 Troost va morir de manera inesperada el gener de 1934 molt abans de concloure el projecte i només pocs mesos després de col·locar la primera pedra del nou edifici. La seva esposa, Gerdy Troost i el principal col·laborador de l’arquitecte, Leonhard Gall, van finalitzar el projecte sense introduir-hi canvis significatius.

 El 18 de juliol de 1937, el règim va obrir el museu en un calendari d’actes propagandístics que s’allargà durant tres dies. Les obres d’art que formarien l’exhibició inaugural sobre el ‘gran art germànic’ fou triada pel fotògraf de Hitler, Heinrich Hoffman. A l’exhibició hi eren representats estils de vida edificants, paisatges idíl·lics, retrats d’orgullosos agricultors, estàtues d’heroics treballadors així com nus femenins que exemplificaven la fertilitat de la dona germana. A l’entrada del museu s’hi podia llegir un motiu escollit per Hitler: ‘L’art és una missió sublim que demanda fanàtica devoció’.

 Les festes es van culminar amb una parada de 3 quilòmetres de longitud anomenada pomposament ‘2.000 anys de cultura germànica’, un punt culminant de l’estètica kitsch nazi difícil de superar. A la parada s’hi podien veure soldats prussians, esquadrons de les joventuts hitlerianes en vestits d’època, representacions de Carlemagne i Frederic Barbarossa acompanyats de valquiries vestides en cuirasses de metall. Unitats de l’exèrcit i de les SS marxaven a la part posterior de la processó

De manera paral·lela a  la inauguració del museu, s’obri al proper Hofgartenarkaden (actual Museu del Teatre Alemany), la vergonyosa mostra anomenada ‘Art Degenerat’, ‘Entartete Kunst!’ organitzada pel ministre de propaganda del Reich, Joseph Goebbels, i el president de la Cambra de les Arts del Reich. Adolf Ziegler. 16.000 obres d’art dels moviments dadaistes, expressionista, impressionsta i cubista, entre d’altres, van ser confiscades i prop de 650 van formar la mostra. Mai abans s’havien reunit tantes obres d’art amb el propòsit de generar el rebuig dels espectadors. L’exhibició de les obres es van acompanyar amb afirmacions com aquesta: ‘Així és com una ment malalta observa la naturalesa’. A la mostra s’hi trobaven obres dels artistes Max Beckmann, Paul Klee, Wassily Kandinsky, Oskar Kokoscha, Marx Ernst, Otto Dix, George Grosz, Erns Ludwig Kirchner, Max Pechstein, Emil Nolde i Kurt Schwitters.

L’exhibició de l’art degenerat va recórrer 12 ciutats del Reich i va atraure més de 3 milions de visitants. Més tard, part de la col·lecció va ser venuda a l’estranger i la resta cremada a Berlín.

El 30 d’abril de 1945, els soldats americans van trobar l’edifici de la Haus der Deutschen Kunst sense danys sota xarxes de camuflatge. El restaurant del museu es va convertir en club d’oficials de l’exèrcit nord-americà, que també utilitzà altres espais de l'edifici d’exhibició i administració. Després de ser utilitzat per a diversos usos, l’any 1949 s’obrí una nova exposició d’art anomenada Der Blaue Reiter ‘The Blue Rider’ amb treballs de diversos autors caiguts en l’ostracisme durant el III Reich  com Wassily Kandisnky, Franz Marc, Paul Klee, Henri Matisse, Georges Braque o Pablo Picasso. De manera paral·lela s’inicià un treball de desnazificació de l’edifici que canvià el seu nom per anomenar-se simplement ‘ Haus der Kunst’, Casa de l’Art.

 Actualment, en un passadís al costat del vestíbul d’entrada del museu, i de manera gratuïta, es mostren diversos plafons amb la història de la construcció del museu, imatges de la mostra inaugural, de la parada ‘2.000 anys de cultura germànica’ i de l’exhibició sobre l’art degenerat. Destaca en aquest passadís la placa original de bronze de grans dimensions amb el nom dels industrials alemanys que van finançar el museu. Cadascun dels donants que apareixen a la placa van contribuir a la construcció de l’edifici amb 100.000 Reichsmarks. La placa va ser penjada al hall d’entrada del museu fins que fou retirada l’any 1945.