Edificada en el regnat de Lluís I de Baviera durant la primera meitat del segle XIX, la Königsplatz es va convertir en un símbol del poder de la família real dels Wittelsbach. La plaça, de traça rectangular, està dominada per tres edificis d'inspiració clàssica, el Propyläen-la porta triomfal d'entrada a la plaça-, i dos edificis enfrontats l'un a l'altre, el Glytophek i el Staatl. Antikensammlung. Els tres edificis ocupen tres dels quatre laterals de la plaça deixant obert únicament el lateral de Brienne Strasse.

Al març de 1935, la Königsplatz va deixar de ser una plaça real per a transformar-se en un fòrum nacionalsocialista, seguint els preceptes de l'arquitecte Ludwig Troost. La gespa de la plaça va ser substituïda per 22.000 lloses de granit. Es van aixecar 18 fanals de ferro fos i 2 màstils de 33 metres d'alçada per onejar banderes. El maig de 1933, la plaça fou l'escenari d'un episodi de crema de llibres perpetrat per alumnes de les dues universitats de la ciutat bavaresa. Van ser cremades obres de Karl Marx, Heinrich Mann, Theodor Wolff i Sigmund Freud, entre altres.

La voluntat de transformació del III Reich va anar més enllà amb la construcció d'un conjunt d'edificis en l'únic lateral de la plaça el conjunt de la Königsplatz lliure d'edificis. En aquest lloc es va aixecar el quarter general del Führer, el Füherbau, el seu germà bessó, l'edifici administratiu del NSDAP i, entre els dos, els temples de l'honor, dos edificis, d'estètica clàssica, sense finestres i de menors dimensions que els seus veïns , que van allotjar al seu interior els taüts dels 16 nazis morts durant el Putsch de 1923 en el proper Felderrnhalle.

L'estètica nacionalsocialista de la plaça va ser gradualment transformada a partir de 1945. Aquest mateix any, l'exèrcit nord-americà va ordenar la immediata destrucció dels temples d'honor, considerats un monument nazi. Entre el 9 i el 16 de gener de 1947, van volar de manera controlada els dos edificis, per evitar danys a les nombroses peces d'art allotjades en els edificis de la Königsplatz. L'any 1988, les lloses de granit es van retirar i el ferm es va tornar a cobrir de gespa.

La Brown House

Actualment, un panell col.locat a l'alçada del carrer Brienne Strasse, al costat del Füherbau, explica el passat del districte. Al mateix carrer, un segon cartell de grans dimensions anuncia la construcció l'any 2011 d'un centre d'interpretació del Nacional Socialisme a Munic en els terrenys ocupats per l'antiga Casa Marró o Brown House.

 El 1930, el NSDAP va adquirir el Palau Barlow amb l'assistència financera del magnat industrial Fritz Thyssen. Ludwig Troost redissenyar l'interior de l'edifici per adaptar-la al seu nou ús. Un any més tard el partit es traslladava a la seva nova seu. A la planta baixa es va crear l'anomenat hall de les banderes. La peça més destacada era la bandera utilitzada durant el Putsch de 1923, considerada una relíquia sagrada del moviment nazi. A la primera planta, se situaven les oficines dels líders del partit, el cap de les SA, Ernst Röhm, i la tresoreria del partit. Quan Hitler va ser nomenat canceller del Reich, l'edifici va ser gestionat sota la direcció del secretari de Hitler, Rudolf Hess.

El 7 de gener de 1945, la Brown House fou greument danyada pels bombardejos aeris. Dos anys més tard s'enderrocava l'edifici.