Diari de Guerra.- L'artista visual Marion Kahnemann (Magdeburg, 1960), va aconseguir el 2009 i després de dos anys d'esforços instal·lar a parcs públics de Dresden els anomenats 'Llocs d'incertesa i memòria, tres bancs que recorden a la societat que els espais públics van ser prohibits per a la comunitat jueva de la ciutat durant el nazisme.

Els bancs es van instal·lar a finals d'abril de 2009 coincidint amb el Yom HaShoah, el dia de record de l'Holocaust a Israel. Els espais escollits van ser el Grosser Garten, el Blueher Park i el Bruehlsche Terrasse. L'accés a espais verds de l'anomenada Florència de l'Elba van ser prohibits a partir de 1940 i als jardins del palau de Koenigsufer ho va ser a partir de 1938. L'1 d'abril de 1940 es va prohibir l'entrada a Bruehlsche Terrasse amb cartells a l'entrada. El 23 d'agost del mateix any la mesura es va estendre als dos altres parcs públics. Dos anys mes tard, encara es van endurir més les mesures antisemites impedint l'accés als jueus als carrers adjacents dels dos parcs públics. Els tres espais són avui zones molt freqüentades pels ciutadans de Dresden i també per milers de turistes.

Kahnemann va substituir en cadascun dels parcs un banc existent per una instal·lació consistent en un banc de plexiglàs, per evitar el vandalisme, del mateix tamany i forma que el substituït. Al respatller dels bancs s'hi pot llegir la paraula 'Hinsehen' (Mira-ho).

La instal·lació es completa amb una inscripció de ferro davant mateix del banc. En els tres bancs coincideix la frase 'Nur Für Arier' (Només per aris), lema antisemita que van esculpir els nazis en molts bancs i altres espais i transports públic del Tercer Reich. Aquesta frase es acompanyada amb un petit text en anglès i alemany on es recorda l'entrada en vigor de les prohibicions d'accés als parcs públics de la ciutat practicades pels nazis.

El banc de Bruehlsche Terrasse, situat al cost del nucli històric de la ciutat, és potser el més visible dels tres pels turistes, que sense buscar-ho troben una petjada evident de la política racista practicada pels nazis. Aquest bans, potser també els altres, són utilitzats per veïns i turistes per asseure's.

L'objectiu de l'artista ha estat fer visible el procés d'exclusió de la població jueva per a que els ciutadans en prengui consciència i també per a sensibilitzar a la societat actual dels mecanisme d'exclusió practicats en l'actualitat. Kahnemann sosté que els crims horribles comesos contra la població jueva van ser possibles gràcies a que la mateixa població fos exclosa anteriorment de la societat a través de multitud de mesures, entre les quals la prohibició d'accés als parcs.

L'artista també va realitzar la passada dècada, entre d'altres, el memorial a l'estació de Dresden en record a les deportacions dels jueus de la ciutat.