Parc Búnquers Martinet i Montellà La línia fortificada dels Pirineus Bookmark and Share
Fonts consultades
- 'Els búnquers de la Línia Pirineus: Memòria d'un temps de guerres' Rosa Serra, Lluís Esteva, Jordi Piñero. Ajuntament de Montellà i Martinet, 2007.
- Informació pròpia diarideguerra.com

El municipi de Montellà i Martinet, a la comarca pirinenca de la Cerdanya, acull un dels espais històrics vinculats a la guerra civil més reveladors i desconeguts de Catalunya. És tracta del Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà, inaugurat el 2007, format per un centre d'interpretació i un itinerari guiat a l'aire lliure per part d'un de les desenes de centres de resistència construïts pel franquisme acabada la guerra civil als Pirineus per fer front a una possible invasió terrestre.

El dictador Franco planificà des de 1943 una línia de defensa als Pirineus, l'anomenada línia 'P' després que l'exèrcit franquista s'havia desplegat per tota la serralada i la frontera tant per controlar l'entrada de refugiats o evadits com, sobretot, per fer front a una possible invasió aïllada o nazi. La línia es va construir entre els anys 1944 i 1947, hauria d'estar formada per 10.000 búnquers des del Cap de Creus fins a Hendaia, al País Basc, aixecats per més de 12.000 homes. Els 10.000 búnquers es van organitzar i agrupar en 169 centres de resistència. Cadascun d'ells constava de mig centenar de búnquers per acollir un batalló de 400 o 500 homes. Cada 12 o 16 quilòmetres s'hi planejaven quatre centres de resistència. Malgrat l'enorme esforç del franquisme, la línia no va ser mai armada i cap companyia hi va ser destinada. Malgrat això, el règim va realitzar el manteniment dels búnquers fins al 1960.

La comarca de Cerdanya acull una gran concentració de búnquers ja que és la única vall del Pirineu que consta d'una gran plana i té bons accessos, era per tant una zona de pas de tropes invasores idoni. Era el lloc on l'exèrcit espanyol havia de fer-se fort i intentar oferir una primera resistència a les tropes invasores. Els centres de resistència de Martinet havien de tractar d'impedir una avanç de l'invasor per la ruta natural de la Cerdanya cap a la Seu d'Urgell i la vall de l'Ebre. A la zona plana de la Cerdanya no s'hi van construir búnquers ja que no haurien servit per aturar els invasors. La primera resistència és a Martinet on la vall és més estreta.

L'element fonamental de la defensa eren els punts d'artilleria. Els búnquers amb canons estaven situats en punts estratègics amb una línia de tir directa sobre la carretera, que passa per la vall, al costat del riu. Tenien dues plantes, a la superior es situava la peça d'artilleria mentre la cambra de sota s'utilitzava com a magatzem per a la municipi o com a habitacle i dormitori.

Els punts de combats eren els més freqüents i contenien metralladores pesants o fusells metralladors. La seva missió era defensar els punts d'artilleria. Alguns d'ells constaven de diverses galeries -com el complex del Cabiscol-. D'altres consistien simplement en un punt per instal·lar una metralladora. Completava aquesta estructura militar els punts d'observació i de comunicació, que havien d'allotjar el comandament. Els búnquers estan construïts amb ciment armat. Molts d'ells estan parcialment enterrats sota terra per a millorar la seva resistència i l'objectiu de no ser visibles.

La visita al Parc dels Búnquers s'inicia al centre d'atenció de visitants i espai d'interpretació on es mostra la història i significació de la línia 'P' a partir d'un conjunt d'audiovisuals que recreen l'ambient i l'atmosfera que envoltava el món dels búnquers. A continuació s'ofereix una visita guiada pel l'itinerari dels búnquers on s'observen diversos punts de combat aïllats, es visita l'espectacular complex de galeries del Cabiscol, punts fortificats d'artilleria -un d'ells completament museïtzat amb una peça d'artilleria real cedida pel Museu Militar de Montjuïc- i l'espectacular búnquer de la Roca de la Mel, punt de combat sobre el riu Segre que disposa d'una impressionant galeria excavada a la roca, amb nius per a metralladores i boques per a fusells. És una visita altament recomanable, de baixa dificultat, en un entorn de gran bellesa.