dijous, 31 d'octubre de 2013 Tornar a les notícies
Vicent Almudever (1936-1939): ‘ El pas de l’Ebre va ser increïble, una sorpresa total, els oficials enemics es van deixar a Flix l’esmorzar sobre la taula'

Diari de Guerra (Andreu Caralt) .- 31/10/2013.-Diari de Guerra va entrevistar per primer cop el veterà de la Guerra Civil, Vicent Almudever, de 96 anys, l’octubre de 2011. Ahir ho va tornar a fer, a l’antic front de Campredó (Tortosa) i va poder ampliar aquella primera conversa. Us l’oferim en exclusiva en dues parts: la primera on recorda la seva participació a la Guerra Civil, en especial a la batalla de l’Ebre, com a soldat de la 3era Divisió de Manuel Tagueña i el seu internament en els camps de concentració del sud-est de França. I la segona,on rememora la seva estada al camp de concentració de Gurs i el destí extraordinari en el qual treballà durant la Segona Guerra Mundial. No us ho perdeu!

.- Torna sovint al front de la batalla de l'Ebre?
.- Visc a prop de Toulosue i sempre que hi ha un aniversarI, vinc emocionat ja que vaig viure la batalla de l'Ebre des del primer fins a l'últim dia. Emocionat i content perquè per a mi és molt important divulgar i treballar per la memòria històrica.

.- Vostè és de pares valencians però nascut a França?
.- Exactament, em vaig presentar voluntari en el batalló del front de les Joventuts Socialistes Unificades de València.

.- I quan va entrar en combat?
.- El setembre de 1936. Durant una setmana o dos mig batalló no vam tenir armes. No hi havia res més que mig batalló amb armes. Als 10 o 15 dies, del front de Sigüenza ens van portar al Jarama, a la Marañosa. Allà, davant l'amenaça dels 'fatxes' i amb mig batalló sense armes, ens van treure i ens van portar a l'Escorial i d'allà a Madrid, al campament est. Al cap de pocs dies ens van portar les armes que ens faltaven. Temps després, vam lluitar a la batalla del Palacio de la Granja i ens van enviar al front de Brunete, a Majadahonda, al costat de Las Rozas... en fi aquesta és la història ...

.- Durant quant temps va lluitar a la zona centre?
.- Vaig estar més d'un any a la serra de Guadarama, després vam sortir al front d'Aragó, amb la 3a Divisió de Tagüeña, al sector d'Alcanyís. Vam fer la batalla d'Aragó i quan ells van arribar a Vinaròs, vam creuar el riu a Tortosa i vam marxar a un poble que es diu Llardecans, prop de Lleida. I allà, des del mes abril fins el 24 de juliol es van preparar les operacions de l'Ebre Es van fabricar barquetes per passar l'Ebre i ponts flotants amb bótes de vi.

.- En quin moment va creuar l'Ebre?
.- El dia 24, a les 04.00 hores de la matinada, entre Flix i Ascó, amb una barca amb vuit soldats de manera molt silenciosa. A cada barqueta hi havia prop de 10 persones i cada 10 minuts es realitzava un trajecte.

.-A l’altre costat hi havia tropes esperant-los?
.-Si, l’Estat Major del sector estava en Flix mateix. I en entrar a Flix, ja sabíem que hi havia l’estat major per informacions que teníem. Vam veure que estaven a punt d’esmorzar, tenien el chocolate sobre la taula, etc, però ja no quedava cap oficial, havien tots escampats, se n’havien anat. La sorpresa va ser total, va ser increïble, eren 15.000 homes en passar el riu, de nit, des de Mequinensa, Flix a Amposta. I ho vam fer sense que se’n donaren compte. De l’abril al juliol vam preparar l’operació. S’havia d’estudiar l’estratègia, per on havíem de passar, teníem informes de l’altre costat, i després s’havien de ‘fabricar’ les barquetes i havia de camuflar-les perquè l’aviació la teníem quasi 24 hores cada dia vigilant tot l’Ebro, d’Amposta i Mequinensa.

--Els oficials de l’Exèrcit de l’Ebre us van dir quin era el vostre objectiu?
.-Ens van dir, mentre ells corren, nosaltres darrere. I nosaltres ens vam parar que els peus ja no podien més. La sorpresa va ser tant gran, perquè ho va ser, els crítics militars internacionals ens demanàvem com havíem pogut un exèrcit manat per carpinteros, ingenieros, estudiants, com era Tagueña,dur a terme una operació militar de esta categoria. Va ser una sorpresa terrible per a ells. Mentre nosaltres podíem córrer anàvem detràs d’ells. A l'alçada de les Camposines ja no podíem més. Allà, prop d'un poble que es diu Corbera d'Ebre ens vam aturar perquè, és clar, teníem desitjos de tirar endavant però estàvem cansats.

-¿...?
.- L'ofensiva estava perduda abans de començar. No teníem els homes ni el material necessari i l'Estat Major ho sabia, encara que no ho podia dir. A més, la política de no intervenció de les nacions democràtiques va tenir molta part de culpa en la derrota.

.- De quina unitat formava part?
.- Era soldat de la 31 Brigada Mixta de la 3era Divisió del XV Cos d'Exèrcit de Manuel Tagüeña. Amb ells vaig estar fins l'últim dia de la batalla de l'Ebre, i després combatent fins a la frontera.

.- Recorda algun moment especial durant la batalla de l'Ebre?
.- A l'Estat Major de la Divisió, teníem un refugi i, al costat, una barraca de pastors de pedra sense porta. Hi havia un conseller militar rus, Malesky i una intèrpret ucraïnesa de 20 anys, la meva edat. Es deia Lula, pèl ros ... (riu) ... jo tenia un gramòfon sobre de la taula i vaig posar el pasdoble espanyol 'Suspiros de Espanya'. Ja estava a la porta i Lula escoltava la cançó. Mirant al cel vaig veure, llavors, que una quadrilla d'avions enemics s'acostava, vaig agafar de la mà a Lula i ens vam tirar en segons dins del refugi. Van caure les bombes i quan tot va acabar vam sortir i tot estava destrossat, el gramòfon també..

.- Per què van perdre la guerra?
.- Per a mi, no hi ha cap dubte. La guerra civil es va convertir en una guerra pura, internacional, amb les tropes de Mussolini i de Hitler. La guerra civil es va convertir en pocs dies en una guerra mundial ja que les tropes italianes i alemanyes estaven lluitant a Espanya contra la República. Sense aquestes tropes, la guerra hagués tingut un altre caràcter.

- Va tenir por?
.- Jo vaig marxar voluntari!, pertanyia a les Joventuts socialistes i posseïa una mentalitat de combatent polític. Així que quan va esclatar la revolta estàvem disposats, preparats i sabíem que marxaríem al front. Ja sabíem que no anàvem a passejar o a fer esquí al Guadarrama. Anàvem a jugar-nos la vida.

.- Després del pas dels anys, creu vostè que va valer la pena tot l'esforç que van realitzar?
.- I tant, perquè vam ser un exemple per al món sencer.

.- Què li va passar després de creuar la frontera?
.-Allì hi havia els gendarmes, de Portbou a Argelés i Le Barcarés hi havia policies, gendarmes per la carretera i ens deien.-Ale!, cap endavant, cap endavant!,a peu fins als camps d’Argelés i Le Barcarés. Vaig estar en aquest últim, i al cap de quatre a cinc mesos, em van cridar al puesto de mando de camp –on érem uns 40.000- i em van dir que no podia quedar-me allí i que m’havien de traslladar al camp de Gurs, on estaven els internacionals perquè jo havia nascut a França. I així ho van fer.
 

  • Vicent Almudever, de 96 anys, veterà de la Guerra Civil, ahir a Campredó (Tortosa). Foto: A.Caralt/Diari de Guerra
    Vicent Almudever, de 96 anys, veterà de la Guerra Civil, ahir a Campredó (Tortosa). Foto: A.Caralt/Diari de Guerra