'Si alguna cosa hem après del segle XX és que la cultura no és una cap salvaguarda contra la barbàrie'

'El nazisme no ha mort del tot. L'oblit de tantes víctimes innocents seria facilitar el camí del seu ressorgiment' (1968)

No em sento culpable de res ... Vaig tenir sort. Als que no volien treballar els mataven, als quals treballaven, també. Per a ells, matar a 100 o 1.000 era la mateixa cosa. De vegades arribaven tants que els mataven a tots sense seleccionar ningú. Altres vegades havia tants trens, que els deixaven allà i es morien dins abans de sortir.

Molta gent té queixes contra nosaltres per organitzar activitats de joc per als nens, per preparar inauguracions festives de camps de jocs, per la música, etcètera. He recordat una pel·lícula: un vaixell s'està enfonsant i el capità, per aixecar la moral dels passatgers, ordena que l'orquestra toqui una peça de jazz. He decidit emular a aquest capità

El tracte que van donar els Aliats als alemanys fou com a mínim tan nefast com l'ajusticiament d'aquells jueus. El bombardeig de les ciutats plenes d'homes, dones i nens, que van cremar per les bombes amb fòsfor ... Aquestes coses les van fer els Aliats.

“La brutícia és horrible, però la netedat aparent del camp és un refinament de crueltat“

"Me he hecho sionista. Esta palabra implica muchísimas cosas. Para mí significa, en resumen, que ahora siento, consciente y fuertemente que soy judía, y estoy orgullosa de ello. Mi primer objetivo es ir a Palestina, trabajar por ella. Está claro que esto no se ha dado de un día para otro; ha sido un proceso gradual."

No és que estigués justificat, però Himmler em va dir llavors que si no s'exterminava als jueus, el poble alemany seria exterminat per sempre pels jueus.

"La razón por la cual rescaté a los niños tiene su origen en mi hogar, en mi infancia. Fui educada en la creencia de que una persona necesitada debe ser ayudada de corazón, sin mirar su religión o nacionalidad"

'He assumit aquesta tasca, i mai podré tornar a Estocolm sense saber en el meu interior que he fet tot el que un home pot fer per salvar tants jueus com sigui possible'

“Quan penso en una nova novel.la, sempre penso en Auschwitz”

El règim de terror del nacionalsocialisme es fundava sobre un mite racista, del qual formava part el rebuig del Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob, del Déu de Jesucrist i de les persones que creuen en Ell El "omnipotent" Adolf Hitler, que era un ídol pagà i volia posar-se com a substitut del Déu bíblic, Creador i Pare de tots els homes. Quan no es respecta a aquest Déu únic, es perd també el respecte per la dignitat de l'home. Les horribles imatges dels camps de concentració al final de la guerra van mostrar del que pot ser capaç l'home que rebutja a Déu i el rostre que pot assumir un poble en el "no" a aquest Déu

Reichstag, Berlin. 22/09/2011

'Si continuéssim lluitant, el resultat seria no només l'esfondrament i aniquilació del poble japonès, sinó que portaria també a l'extinció total de la civilització humana'

Cuando abandoné la estación de ferrocarril destechada de Nagasaki vi una ciudad requemada como una manzana asada, con una negra costra en su corazón abierto, allí donde aquel sol abrasado nacido en Alamogordo había partido en dos el cielo azul del mediodía. Vi el largo y arrugado armazón de la fábrica de motores eléctricos y ensamblaje de barcos de Mitsubishi, una estructura despojada violentamente de su carne por la explosión de aquel mísil que había caído flotando, perezosamente, bajo un paracaídas.

Nagasaki, 6 de septiembre de 1945.

M'atreviria fins i tot a dir que allò característic del Lager nazi -no sabria dir en el cas dels altres perquè no els conec, potser els camps russos són diferents- és la reducció al no-res de la personalitat de l'home, tant interiorment com exteriorment, i no només la del presoner sinó també la del guarda del Lager, ell també perd la seva humanitat; les seves rutes divergeixen, però el resultat és el mateix.

¿Sabe usted qué es lo más importante de haber pasado por un campo? ¿Sabe usted que eso, que es lo más importante y lo más terrible, es lo único que no se puede explicar? El olor a carne quemada.

Quin dia tan magnífic, assolellat i jo haig de morir. Però, quants estan morint en els camps de batalla d'avui, quantes vides joves plens d'esperança ? (...) Què importa la meva mort, si les nostres accions fan que milers de persones s'aturin i despertin 

‘Eugen,we won’t get a better future in germany until the government gets blown up. And I tell you: I’ll do it, I’m going to do it!’ (Elser to his friend Eugen Rau)

Auschwitz.2006. ‘‘Prendre la paraula en aquest lloc d'horror, d'acumulació de crims contra Déu i contra l'home que no té parangó en la història, és gairebé impossible; i és particularment difícil i depriment per a un cristià, per a un Papa que prové d'Alemanya.En un lloc com aquest un es queda sense paraules. En el fons només es pot guardar un silenci d'estupor, un silenci que és un crit interior adreçat a Déu. Per què, senyor vas callar? Per què vas tolerar tot això? Amb aquesta actitud de silenci ens inclinem profundament en el nostre interior davant les innombrables persones que aquí van sofrir i van morir. No obstant això, aquest silenci es transforma en petició de perdó i de reconciliació, feta en veu alta. Es transforma en un crit al Déu viu perquè no torni a permetre mai una cosa semblant.

Era deure meu de president obligar als guerrers japonesos a avenir-se a raons, amb la major rapidesa i amb la menor pèrdua de vides que fos possible. Llavors vaig prendre la meva decisió. Una decisió que només a la meva m'incumbia. Gairebé immediatament, després de la segona bomba atòmica, els japonesos es van rendir. La més terrible guerra de tota la història, que arrossegava més de 30 milions de baixes, va arribar al seu final.

'He estat partidari dels discursos curts, directes, que arribin al cor, escalfin la sang i deixin al cervell dels que escolten matèria de reflexió. Per això, una bona poesia era per a mi una cosa així com diverses hores de discursos resumits en uns pocs minuts'

'Un home com jo, per insignificant que fos, havia acumulat mèrits suficients per haver estat afusellat pels uns i pels altres'

'Me'n vaig anar quan vaig tenir l'íntima convicció que tot estava perdut i ja no hi havia res a salvar, quan el terror no em deixava viure i la sang m'ofegava. Compte! En la meva deserció pesava tant la sang vessada per les quadrilles d'assassins que exercien el terror roig a Madrid, com la que abocaven els avions de Franco, assassinant dones i nens innocents '

He estat estudiant la batalla durant quatre dies, recorrent el terreny amb els caps que la dirigien, i puc afirmar clarament que Brihuega ocuparà un lloc en la història militar entre les batalles més decisives del món

ROSARIO, DINAMITERA

Rosario, dinamitera,
sobre tu mano bonita
celaba la dinamita
sus atributos de fiera.
Nadie al mirarla creyera
que había en su corazón
una desesperación,
de cristales, de metralla
ansiosa de una batalla,
sedienta de una explosión.

Era tu mano derecha,
capaz de fundir leones,
la flor de las municiones
y el anhelo de la mecha.
Rosario, buena cosecha,
alta como un campanario
sembrabas al adversario
de dinamita furiosa
y era tu mano una rosa
enfurecida, Rosario.

Buitrago ha sido testigo
de la condición de rayo
de las hazañas que callo
y de la mano que digo.
¡Bien conoció el enemigo
la mano de esta doncella,
que hoy no es mano porque de ella,
que ni un solo dedo agita,
se prendó la dinamita
y la convirtió en estrella!

Rosario, dinamitera,
puedes ser varón y eres
la nata de las mujeres,
la espuma de la trinchera.
Digna como una bandera
de triunfos y resplandores,
dinamiteros pastores,
vedla agitando su aliento
y dad las bombas al viento
del alma de los traidores.

Miguel Hernández, (1957, aprox).

"En una època d'engany universal dir la veritat és un acte revolucionari"

"La llibertat d'expressió és dir el que la gent no vol sentir"

"La meva major satisfacció és que la maternitat es converteixi en una illa de pau enmig de l'infern de la guerra, en una bombona d'oxigen per tirar endavant, per seguir vivint".

Tant de bo fos la meva l'última sang espanyola que s'aboqués en discòrdies civils. Tant de bo trobés ja en pau al poble espanyol, tan ric en bones qualitats entranyables, la Pàtria, el Pa i la Justícia

Testament de José Antonio Primo de Rivera, 18 de noviembre de 1936.

 

He fet el càlcul amb molta cura i puc dir amb precisió que he matat a 122 presoners alemanys

Ningún gobierno lucha en contra del fascismo para destruirlo. Cuando la burguesía ve que el poder se les escapa de sus manos, alzan el fascismo para mantener sus privilegios

Se nos pregunta... que adónde vamos. Es fácil, y ya lo hemos repetido muchas veces. A imponer el orden, a dar pan y trabajo a todos los españoles y a hacer justicia por igual. Y luego, sobre las ruinas que el Frente Popular dejó - sangre, fango y lágrimas-, edificar un Estado grande, fuerte y poderoso que ha de tener por galardón y remate una Cruz; símbolo de nuestra religión y nuestra Fe, lo único que ha quedado a salvo entre tanta barbarie que intentaba teñir para siempre las aguas de nuestros ríos con el carmín glorioso y valiente de la sangre española.

Discurs a Radio Castilla el 15 d’agost de 1936.

Éste es el templo de la inteligencia, y yo soy su sumo sacerdote. Estáis profanando su sagrado recinto. Venceréis, porque tenéis sobrada fuerza bruta. Pero no convenceréis. Para convencer hay que persuadir, y para persuadir necesitaréis algo que os falta: razón y derecho en la lucha. Me parece inútil el pediros que penséis en España. He dicho.

Frase pronunciada durant el curs acadèmic (que coincidia amb la celebració de la Fiesta de la Raza) el 12 d’octubre de 1936, al Paraninf de la Universitat de Salamanca.